Blog de Jordi Cabús i Llauradó

Consulta sobra la independència a Maspujols

2009-12-10T15:13:00.002+01:00

Diumenge, toca votar.

2009-12-10T09:14:00.002+01:00

520 euros per poder votar

A hores d'ara, són més de mil -1.016 exactament- els santcugatencs que ja han votat anticipadament en la consulta del 13-D sobre la independència. Entre aquests mil, però, no hi és en Jan Monells, un noi de divuit anys que està estudiant a Califòrnia i que intentava votar per correu. I és que davant la impossibilitat de certificar-ne l'autenticitat, aquesta opció de vot ha estat substituïda pel vot anticipat que, com és lògic, afavoreix els residents al municipi i perjudica els qui, com en Jan, viuen en un altre país. Però ell, que és un noi que no es dóna per vençut fàcilment, no està disposat a deixar passar l'oportunitat de votar per primer cop a la seva vida i de fer-ho, a més, en un referèndum sobre la independència de Catalunya. La prova és que, havent trobat un vol relativament barat entre Los Angeles i Barcelona -520 euros-, està disposat a apallissar-se amb un munt d'hores d'avió partint de la capital californiana el dissabte 12, arribant a la capital catalana el diumenge 13 i retornant als Estats Units el dilluns 14. L'únic problema és que, malgrat que el seu pare, Ariel Monells i Hernández, veí de Valldoreix, li'n dóna una part, en Jan no té prou diners per pagar-se el viatge. Per això, empès per la il·lusió de votar, ha decidit fer una crida a aquells catalans que, solidaris amb la seva il·lusió, vulguin ajudar-lo a realitzar-la mitjançant una petita aportació a aquest número de compte de Caixa Catalunya: 2013 0295 73 0200680994

En Jan, que posa a disposició dels interessats un telèfon de contacte autoritzat amb el seu pare (687 550 530), recomana a tota persona que hi faci una aportació que no s'oblidi de deixar-hi un remitent per tal que, en cas d'assolir-se la xifra de 520 euros, els diners sobrants puguin ser-li tornats. Ara, per tant, ja només cal esperar que hi hagi diversos catalans que, identificant-se amb el noble l'anhel que el mou, estiguin disposats a materialitzar el somni d'en Jan. El seu pare ens diu això: "Com a pare, em sento orgullós del meu fill i penso que hi haurà catalans que estaran contents d'ajudar-lo a fer sentir amb el seu vot la voluntat del nostre poble".

Víctor Alexandre

Nascuts per guanyar.

2009-12-04T11:10:00.001+01:00

Les vergonyes del futbol

2009-12-04T09:09:00.005+01:00

Ahir a Viena es va poder veure un espectacle del tot vergonyós. El que havia de ser un acte esportiu, va acabar essent uns fets lamentables que van amenaçar la suspensió del partit entre l’Austria i l’Athletic. I el que és pitjor, va perillar la integritat dels futbolistes i seguidors bascos. Els protagonistes dels fets, els seguidors radicals de l’equip austríac, d’ideologia neonazi.

Fora al camp, abans de l’inici del partit, ja hi va haver alguns aficionats de l’Athletic que van ser amenaçats i agredits. Però, el més fort va arribar a l’estadi Franz Horr. Des d’un bon començament es va veure una grada plena de bengales, pancartes i banderes variades (alguna”rojigualda”amb el gallinot), inclús un cartell on es podia llegir “Viva Franco” i tot de simbologies neonazis. Des d’aquí, vull denunciar a tots aquests energúmens, a la directiva del club vienès per permetre aquest espectacle a les grades del seu estadi i a la policia local vienesa per permetre que hi hagi concentracions de grups d’ideologia ultradretana a la ciutat coincidint amb el partit de l’Athletic. Els mitjans estan comentant que hi havia més de 200 seguidors de la Lazio (club italià conegut per la ideologia neonazi dels seus ultres) concentrats a Viena aquest dia, esperant rebre com “es mereix” a l’equip basc.

Amb aquest escenari, va acabar passant el que era inevitable. Suspensió del partit durant uns minuts pel fum provocat per les bengales. Llançament d’objectes al camp. Invasió del terreny de joc per part dels ultres situats darrera la porteria de Gorka Iraizoz, davant la impotència dels escassos responsables de seguretat. La situació perillava tant que els jugadors i àrbitres es van haver de retirar als vestidors. Totalment lamentable.

Després de 20 minuts es va poder controlar la situació i l’Athletic va fer callar als ultres amb un “txitxarro” de Llorent. Victòria contundent , 0 a 3 i cap a Euskadi falta gent!

MASPUJOLS DECIDEIX

2009-12-02T17:05:00.002+01:00

Federació Catalana de Futbol

2009-12-01T11:05:00.002+01:00

Avui el post del blog m’ho he fet venir i l’he buscat que tingués alguna relació amb el futbol. Així sense que es notés tant podria treure la notícia d’aquest cap de setmana. La U.E.Maspujols després de dotze jornades ha aconseguit la seva primera victòria, esperem i confiem que no sigui un fet aïllat i que a partir d’ara els resultats ja tornin a ser més positius. Comentar també que la victòria ha coincidit amb la segona victòria consecutiva de l’equip de futbol sala femení, una felicitació també per a elles des d’aquí.

Tornant al tema. Avui he volgut aprofitar el blog per a denunciar un fet que ja fa anys que s’està donant. Aquest fet és el tracte que rep la llengua catalana, la nostra, per part de la Federació Catalana de Futbol.

Per exemple, no és normal que al telèfon de la delegació de Tarragona de la FCF t’atenguin en llengua castellana i no canviïn de registre per molt que tu t’expressis en català, aquest fet, no és cosa d’un dia, ja fa uns anys que s’està donant tot i les queixes.

Un altre exemple, aquesta setmana els clubs hem rebut una notificació, on ens obliguen als clubs que tinguem jugadors estrangers, a que aquests omplin un document. Aquest document (veure imatge) està redactat en català, amb algunes faltes ortogràfiques. Però bé, suposo que amb els calers que es gastaran amb el Cruyff, per a que faci de seleccionador ja no en quedaran per a contractar un corrector. Però, el més fort del cas, és que la part que ha d’omplir el jugador estranger en qüestió, estigui redactada en castellà. Com si les persones estrangeres no haguessin d’entendre el castellà, lamentable! El català es fomenta amb el dia a dia i no fent un partit de costellada una vegada a l’any contra una selecció internacional. M’agradaria saber quants calers s’emportaran els argentins per la patxanga del dia 22 i el cost que ens suposarà aquest partit. Això si, les fitxes i sancions dels clubs modestos com el nostre, que també som de la FCF, cada any són més cares i cada any ens ho fan més complicat per a que un poble com Maspujols pugui disposar d’un club de futbol, per a que els més joves del municipi puguin fer una mica d’esport. Vergonyós el tracte de la Federació Catalana de Futbol cap a la nostra llengua i el nostre país. Abans d’aconseguir la selecció catalana hi ha molta feina per fer, el que passa és que aquesta feina no omple diaris ni telenotícies i sempre fa més mandra de fer.

MASPUJOLS DECIDEIX

2009-11-30T08:46:00.010+01:00

Per visualitzar el tríptic fes clic a sota:

La dignitat de Catalunya

2009-11-26T08:40:00.006+01:00

Avui la premsa catalana ha donat un exemple d’unió quan la causa ho requereix, publicant la mateixa editorial tos els diaris. A veure, si els polítics catalans de les corts generals prenen exemple i reaccionen de la mateixa manera. Anant tots a una a Madrid.

Us penjo l’editorial per a tots aquells que no heu tingut ocasió de llegir-la.

La dignitat de Catalunya

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.

L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.

Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.

La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.

No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.

Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.

Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Les detencions no són la solució

2009-11-24T16:43:00.002+01:00

La covardia de l’estat espanyol no té límits. Són molt valents detenint a joves que realitzen una labor política i social pública a Euskal Herria, sense amagar-se de ningú. Objectius molt fàcils per a l’estat, omplir les presons de presos de consciència. Aquestes accions es repetiran i aniran a més a mesura que avanci el procés democràtic i cada vegada hi haurà més joves disposats a lluitar per Euskal Herria. Ni amb 36, ni amb 100 ni amb 1000 detencions aconseguiran canviar les idees de molts dels joves bascos i així ho demostren les enquestes. El procés d’autodeterminació del poble basc no s’aturarà per molts joves empresonats que hi hagi.
La sol·lució d’Euskal Herria no passa, ni molt menys per detenir als joves amb consciència abertzale, així s’agreuja el problema i els polítics espanyols ho saben i en són conscients. Saben el que es fan i quan ho han. Fa pocs dies de la proposta d’Altsasua, quan un gran nombre de representants de l’esquerra abertzale van deixar molt clar que apostaven per un procés on es deixava a banda la lluita armada, però això no interessa a Madrid.
De fet, l’històric dirigent d’Herri Batasuna, Tasio Erkizia, ho va deixar clar en unes declaracions que va fer aquest cap de setmana després d’haver fet pública la proposta d’Altsasua: “"el Estado va a meter muchos palos en las ruedas, como lo han sido las detenciones de Otegi, Díez y los demás". "Van a venir más golpes represivos, pero nosotros hemos tomado ese compromiso y vamos a llevarlo hasta sus últimas consecuencias y estamos convencidos de que vamos a crear esa ola de ilusión en este pueblo". Doncs no anava equivocat, dos dies després, 36 joves bascos són detinguts.
Aquesta matinada, a més a més de moltes detencions també hi hagut molts registres. Un d’ells al gaztetxe de Zizur, és a dir, a la seu dels joves del municipi, sense anar més lluny, el típic local que en tots els pobles podem trobar. A la web de l’associació juvenil del municipi descriuen com ha anat el registre.

http://zizurkoga.wordpress.com/2009/11/24/guardia-zibila-esparru-gaztetxea-miatzen-dago/

Una 'estrella' de TV3, amb les consultes sobiranistes

2009-11-24T11:48:00.005+01:00

Emma Vilarasau, protagonista del culebrot de TV3 Ventdelplà, ha donat el seu suport a la Coordinadora per la Consulta sobre la Independència, que el proper 13 de desembre realitzarà referèndums a 161 municipis de Catalunya. L'actriu, que també ha treballat en altres dues sèries d'èxit a la televisió pública catalana com Nissaga de poder i Majoria absoluta, va néixer a Sant Cugat, una de les ciutats que celebrarà la consulta.

Notícia treta de l' e-notícies.

Costa que "les estrelles" del notre país es "mullin" per aquestes causes. A veure si l'exemple de l'Emma anima a molts més a donar un pas endavant, perdent la por al que diran o al que faran.

Altres actors que ja han donat el pas són el Toni Albà i el Sergi López.

Catalunya

2009-11-20T11:06:00.006+01:00

En aquests temps de desànim generalitzat, crec que val la pena perdre tres minuts i escoltar les paraules del Basté al Món a Rac1.

Centralisme

2009-11-19T16:04:00.006+01:00

Moltes vegades una imatge val més que mil paraules.

La inversió del tripartit al territori català.

Una mica relacionat amb el tema. Aquesta setmana van emetre la serie que està inspirada amb la novela de Jaume Cabré, les Veus del Pamano, ambientada a l’Alt Pirineu. No us va sobtar que gairebé tots, o tots, els actors parlessin un català central fins i tot una mica xava? Quan convé si que els actors aprenen l’accent andalús, només cal mirar la Marcela i el Ramiro al Ventdelplà. Si enlloc de les veus del Pamano semblava les veus del Besós! En fi, si nosaltres no respectem els dialectes de la nostra llengua que tanta riquesa li donen, qui ho farà?

Maspujols Decideix

2009-11-19T10:10:00.006+01:00

Divendres passat va néixer la comissió, Maspujols Decideix, encarregada d’organitzar la consulta popular al municipi. I ja són cinc els municipis del Baix Camp que tiraran endavant la consulta, Montbrió del Camp, Vilaplana, Alforja, Almoster i Maspujols.
Per tots aquells que estigueu interessats a col•laborar per a que la consulta sigui un èxit de participació s’ha convocat una segona reunió a la sala d'exposicions de l’ajuntament per aquest divendres, 2o de novembre, a les 20:00 hores. Tots aquells que creieu en el dret democràtic de decidir no hi podeu faltar. Gràcies!
Us poso el link de la web que s’ha creat per anar penjant tot el referent a la consulta.

http://maspujolsdecideix.blogspot.com/

A l’hora també vull aprofitar per donar a conèixer una acció que s’ha iniciat des de diferents associacions per a pressionar a TV3 per tal que facin una correcta i professional cobertura de les consultes populars. Fins ara, pels motius que tots imaginem, no s'està cobrint la informació amb rigor.
La iniciativa consisteix en enviar la següent carta a quatre adreces electròniques. A títol personal també, però sobretot com a Comissions Organitzadores de les Consultes (Maspujols Decideix, ja ho ha fet).

Les direccions són:
comunicacio@ccma.cat, politica@tv3.cat, premsa@tv3.cat i sobretot la més important la de l'Ernest Maymó, Cap d'edició dels Serveis informatius de TV3 emaymo.j@tv3.cat

La carta per a que pugueu fer copiar i pegar a l'email és el següent, gràcies!

Benvolgudes, benvolguts,

Arran de la consulta popular d’Arenys de Munt del 13 de setembre (13-D), la societat civil catalana, s’està organitzant per demanar al Parlament Europeu el dret a poder fer una consulta democràtica sobre la independència de Catalunya.
El proper 13 de desembre (13-D), més de 150 municipis catalans, amb les mateixes normes i criteris, faran la consulta, per poder sumar tots plegats i expressar a la comunitat internacional, quina és la voluntat d’aquest país, i una gran quantitat de pobles ho estan preparant per al 2010.
Aquesta nova via neix de les Directrius europees, aprovades per tots els estats que la composen, inclòs l’Estat espanyol.
Sens dubte estem iniciant el camí històric de fer realitat la nació catalana com un estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea, si així ho decideix de manera democràtica la ciutadania.
Els mitjans de comunicació escrita, en fan un ressò discret, però els grans mitjans corporatius de ràdio i televisió, obvien aquests fets per consignes que coarten la llibertat dels professionals dels mitjans informatius.
Per què TV3 no informa a la ciutadania de totes les activitats que s’estan fent arreu de Catalunya a l’entorn de les consultes sobiranistes del 13-D?
PER QUÈ TV3 NO INFORMA als propis CATALANS que comencem a canviar el rumb de la nostra història?

Atentament

La llengua d'un poble esclau

2009-11-18T14:42:00.004+01:00

El video és una mica llarg, però crec que val la pena recordar d'on venim i on estem.
Ara més que mai hem de defensar la nostra llengua, el català.

No anem bé, Euskadi

2009-11-16T16:23:00.004+01:00

A la premsa ja apareixen les primeres conseqüències del primer lehendakari socialista, Sr. López, gràcies als vots favorables dels populars.
Sense anar més lluny avui el Parlament Basc ha aprovat, per primera vegada a la història, un parell d’iniciatives. La primera és referent a que Euskadi torni a acollir etapes de la Vuelta Ciclista a España, la darrera vegada que havia passat per les terres basques va ser el 1978. La segona iniciativa que ha estat aprovada, també gràcies als vots del PSE, PP i UPyD ha estat que es tornin a disputar partits de la selecció espanyola a San Mamés, Anoeta o qualsevol altre camp basc. Per a trobar un partit de la roja a Euskadi hauríem de recular més de quaranta anys, des del 1967 que no n’hi havia cap. Déu ni do!!

Oasi català

2009-10-29T12:42:00.004+01:00

Aquests dies que l’oasi català, que si us he de ser sincer jo mai hi he cregut en aquest terme, s’està esvaint com un terròs de sucre en un got de llet. És lògic pensar que aquí no hi ha ni un pam de net, ja que cada dia que passa surt alguna història o altra, és un degoteig constant. I després arribarà el dia de les eleccions i encara esperaran que la gent faci cua per anar a votar. Si que diuen, per activa i per passiva, que són casos aïllats i que no es pot generalitzar. Però, fets com el d’ahir a la tarda, a la sessió de control del Parlament, cap dels tres partits del Govern ni el senyor Artur Mas, van aprofitar el seu torn de paraula per a recriminar fets com el de l’operació Pretoria, em fan pensare que tant sols es condemna la corrupció de cara a la galeria. Però, realment no es fa tot el que es pot, ja que per davant de tot sempre hi ha el fet de no perdre vots per a les properes eleccions. Enlloc de pensar en el municipi, país o el que sigui per a cada cas, només hi ha en ment com ho poden fer per a que cada cas que vagi apareixent esquitxi el menys possible al meu partit. Aquesta no és la solució, si us plau, que deixin de pensar d’una vegada per totes, en els resultats de les eleccions que vindran i que es posin a pensar en la gent que ha confiat en ells per a prendre decisions encertades o no per a la societat.

Pels mitjans de comunicació he arribat a sentir que és molt possible que totes aquestes detencions referents a l’oasi català succeeixin ara, perquè està al caure la sentència definitiva del Tribunal Suprem referent a l’Estatut i així ja comencen a preparar el terreny. De fet a Euskadi ja fa anys que s’està fent i no ens posem les mans al cap. Falta que esclati algun artefacte i hi hagi alguna víctima com per a que la setmana següent detinguin tres joves patriotes que estaven essent controlats per la policia des de feia molts mesos, tota la vida s’ha fet i ho hem trobat tant normal.

També és molt sospitós que el diari el Periodico, que tots sabem cap a quin costat mira, esperi avui per publicar la declaració íntegra del senyor Millet, buscant que la gent parli del Millet enlloc de l’alcalde de Santa Coloma. Jo no ho vull pensar, però es que ja són tantes i tantes vegades que s’han manipulat que ja malpenses de tot el que diuen i fan.

Per acabar, sort n’hi ha que es prenen el tema amb més ironia. Si teniu una estoneta, entreu a www.tentacle.cat i hi trobareu el joc del Felix Bitllet, les instruccions del joc són sencilles. Heu d’anar agafant bitllets de 500 euros, com més millor. Anant en compte que els mossos d’esquadra (bons altres aquests!!) no us agafin. Si agafeu la Creu de Sant Jordi, durant un temps limitat els mossos no us podran fer res, doncs ja ho sabeu , a jugar.

La píndola del dia

2009-10-26T15:32:00.003+01:00

Aquest matí anant a la feina, escoltava, com cada dia, el Món a Rac1 del Jodi Basté. Quan sortia del poble i el dia ja començava a clarejar he tingut ocasió d'escoltar la píndola del món. Avui la píndola era de l’Enric Vila, periodista i historiador i es referia al tema del cap de setmana, al menys a casa. La protesta dels pagesos el dissabte al matí a Reus. Com que m’ha semblat molt interessant per tots aquells que no heu tingut ocasió d'escoltar-la us la poso al blog:

"Jo crec que la base de qualsevol societat és, i serà sempre, per més formigó i tecnologia que hi tirem a sobre, una cosa tan primària com la propietat i l’explotació de la terra. Els pagesos catalans tenen per mi tota la meva simpatia. Crec que si el país hagués crescut més de cara als pagesos, la pedanteria urbanita hauria tingut més de gruix i tots hi hauríem sortit guanyant. També crec que el tripartit i, especialment, la seva branca ecologista, no ha sabut tractar amb la pagesia. No conec un sol ramader o agricultor que estigui content amb els salvadors de balenes. Això hauria de fer pensar tots aquests predicadors de l’amor a la natura que van a donar lliçons a pagès sense haver munyit mai una vaca ni plantat una ceba. La Catalunya social no s’acaba a l’àrea metropolitana. Si ens carreguem els pagesos en comptes d’un país tindrem un parc temàtic. Tots els països amb mentalitat de poder, començant pels Estats Units, donen un tracte preferent a l’agricultura. Dit això, la policia és la policia i m’emprenya que els pagesos estovessin els mossos. Si els pedants del canvi climàtic coneixessin la història sabrien que no hi ha col·lectiu més irreductible i més bèstia que els pagesos, i haurien previst la situació. Els pagesos són la base del país. Per això un govern que no sàpiga tractar-los, dirigir-los i reprimir-los amb eficàcia, un govern que no tingui un discurs sòlid sobre l’explotació de la terra, és un govern de fireta."

Per acabar, us penjo el vídeo de la càrrega policial que es va emetre a les notícies de Tele5. Si he penjat aquest enlloc del de la TV3, el motiu no és un altre, que en aquest hi ha alguna cara coneguda i, vulguis o no, sempre fa més gràcia.

Montilla ja té facebook

2009-10-22T11:23:00.005+02:00

Més val tard que mai. Després d’uns quants mesos de funcionar el facebook, i quan ja comença a estar de tornada, el senyor president s’ha decidit pendre part d'aquesta xarxa social.
Del seu facebook m’ha agradat:
El somriure que té a la foto, segurament deu ser obra del photoshop. Està irreconeixible.
També m’ha sobtat veure, que ha deixat buit l’espai referent a la formació, suposo que no ha tingut valor en posar que va iniciar uns estudis d’economia que mai va poder acabar.
Si observeu, tampoc no trobareu ni una falta ortogràfica en tot el facebook. Segurament, algun dels redactors dels “informes de la Generalitat”, ja deurà cobrar els seus 12000 euros per redactar correctament, en català, tot el que hi apareix.
A l’apartat de cites preferides hi té: “No trenquis el silenci si no és per millorar-lo” i “És millor ser rei del teu silenci que esclau de les teves paraules”. Com podeu deduir, tot va sobre el mateix; val més estar calladet, no sigui cas que la liem...
I per acabar, recomano a tots aquells que us feu amics del Montilla que ja no cal que us compreu el Periódico ni cal que mireu els Telenotícies de la TV3, ja que si fa no fa, comprovareu que coincideix bastant en el que diuen. Tant sols, hi apareixen coses bones del govern de la Generalitat, us en poso una tria per a que se’n feu una idea, de lo patètic que arriba a ser:
- Inversions a Catalunya. Una bona notícia enmig de la crisi
- La línia 5 del metro és una mostra més que fer gran i forta Barcelona és enfortir Catalunya
- Firmat el Pacte Nacional per a les Infraestructures, que tanca el procés de canvi més profund des de la Transició.
- Cada euro gastat en formació i recerca, és un euro ben invertit. Mantindrem la inversió en Recerca, malgrat la crisi.
- Encetem el curs de la Llei d'Educació i mantenim el ritme de dos escoles noves cada setmana
- L'operació retorn de vacances clou un estiu molt positiu: un 33% menys d'accidents mortals a Catalunya.
- El nou finançament es posarà al servei de les persones i les empreses que més pateixen la crisi
- La dessalinitzadora del Llobregat allunya l’amenaça de les restriccions d'aigua. És un canvi profund.

Bé, suposo que amb aquesta mostra ja en teniu prou. Bàsicament, la única utilitat que li ha donat el president al seu facebook es la de tirar-se floretes a ell mateix.

Per si algú, igualment, hi vol donar una ullada us en poso el link:

http://www.facebook.com/pages/Jose-Montilla/87600774507?v=wall&ref=search

U.E.Maspujols

2009-10-22T09:45:00.001+02:00

Aquest dissabte a les 24:00, a la Sala del Casal de Maspujols, festa del desè aniversari de la Unió Esportiva Maspujols

2009-10-15T09:23:00.001+02:00

Otegi no té el Nobel

2009-10-15T08:58:00.004+02:00

Ahir en el post que vaig posar al blog em referia a la detenció d'Arnaldo Otegui. Avui, us poso un article del periodista, Pere Martí, que apareix publicat avui dia 15 d'Octubre al diari Avui, molt relacionat amb el meu post d'ahir.

Otegi no té el Nobel

Ho va dir molt clar: “La solució al conflicte no pot ser només militar, ha de ser també política i social”. Són paraules de la ministra de Defensa, Carme Chacón. Quan la vaig sentir vaig pensar que finalment l’esperit d’Ernest Lluch havia triomfat dins el PSOE i que les paraules de Gemma Nierga pronunciades al final de la manifestació de rebuig al seu assassinat havien triomfat: “Vostès que poden, dialoguin si us plau”. O potser aquest brillant spin doctor que es va endur al ministeri, Pere Vilanova, l’havia convençuda. Però el decorat de fons de les declaracions de Chacón no era la frondosa serra d’Aralar sinó els erms cims de l’Àsia central, i el conflicte al qual es referia no era el basc, sinó l’afganès.

No cal insistir que els dos conflictes no tenen res a veure, tot i que a la península Ibèrica també hi ha talibans. Però la detenció d’Arnaldo Otegi aquesta setmana ha tornat a evidenciar la complexitat de la solució al conflicte basc, que ha disminuït d’intensitat però continua enquistat. Qualsevol persona mínimament informada sobre la realitat basca sap que l’exlíder de Batasuna estava treballant, juntament amb els altres detinguts, en una nova proposta de pau que partia de la renúncia d’ETA a la violència. I si ho sap tothom, ho sap també la policia i la judicatura espanyola. Però el jutge Garzón s’empara en una llei, la de partits, que permet actuar contra qualsevol dirigent de l’esquerra abertzale, encara que estigui preparant una proposta de pau.

Com s’ha demostrat en el cas d’Otegi, la llei de partits s’ha convertit en un obstacle per aconseguir la pacificació d’Euskadi, perquè aplicada per Garzón ha acabat perseguint idees, no delictes. Amb aquesta legislació, ni un premi Nobel de la pau preventiu, com el que ha rebut Obama, li estalviaria a Otegi passar per la garjola, malgrat que s’ha convertit en un premi a les bones intencions.

Justícia i Govern agafats de la mà

2009-10-14T11:50:00.005+02:00

La policia espanyola va detenir ahir per la tarda, una vegada més, a destacats dirigents independentistes d’Euzkadi ( Arnaldo Otegi, Rufi Etxeberria, Rafa Díez, Arkaitz Rodríguez, Sonia Jacinto, Miren Zabaleta, Mañel Serra, Txelui Moreno i Amaia Esnal ). Una vegada més, el govern espanyol (ja fa dies que he deixat de creure en la independència de la justícia) ordena detenir a dirigents polítics a qui, tant sols, se’ls pot acusar de treballar políticament per resoldre un conflicte.
La decisió del Govern espanyol demostra, amb més claredat que mai, que no vol que Euskadi avanci cap un procés democràtic que afronti les causes del conflicte i doni veu i vot a la societat basca per a que decideixi el seu futur. Només així es pot entendre que empresonin a qui està treballant per aconseguir-ho.
L’estrategia està clara, no interessa ni a Zapatero ni a Rubalcaba que l’esquerra abertzale s’allunyi de la violència i es pugui presentar a les properes eleccions. Pels seus interessos, que no és un altre que el Sr. López segueixi exercint de lehendakari, és necessari, per a que surtin els números, que l’esquerra abertzale segueixi estant apartada d’uns possibles comicis. Ve’t aquí la detenció d’ahir dels militants bascos independentistes, ara ja lliga tot.

Per cert, aquest dilluns Dia de la Hispanidad, a la pantomima que es va fer a Madrid, per primera vegada, hi va anar una representació del govern basc, encapçalada pel conseller basc d’interior, el Sr. Ares. Ara sí, des de la capital del “Reino”, Madrid, poden dir sense cap por, que tenen tota la pell de brau “submisa”. Ha costat, però finalment ho han aconseguit.

El setge a TV3 al País Valencià

2009-10-13T15:40:00.002+02:00

Publicat al blog de Víctor Alexandre 23 de setembre del 2009
http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/

El setge a TV3 al País Valencià

La situació en què es troba la recepció de TV3 al País Valencià és dramàtica, perquè a l'actitud ideològicament oposada de la Generalitat Valenciana, governada pel Partit Popular, s'hi afegeix la sintonia del Partit Socialista, que també és contrari a tot allò que pugui cohesionar els Països Catalans. Recordem, en aquest sentit, que José Montilla, quan era ministre d'Indústria ja va atorgar la freqüència de TV3 al País Valencià a La Sexta, emissora propera al PSOE, cosa que va anul·lar la recepció de l'emissora catalana i que ha propiciat, amb l'acció dels tribunals i de l'exministre d'Indústria, Joan Clos, que la Generalitat Valenciana hagi tancat tres repetidors amb un quart de segle d'història i imposat multes a l'entitat promotora, Acció Cultural del País Valencià, per un valor global de 700.000 euros.

És cert que el conseller Joan Manuel Tresserras ha intentat arribar a un acord de reciprocitat entre les emissions de Canal 9 i TV3, de manera que Canal 9 es pugui sintonitzar des de Catalunya, però ha fracassat per dues raons. Una, perquè la Generalitat Valenciana no té cap interès que Canal 9 arribi a Catalunya -no el té per raons polítiques i perquè el caràcter infecte de la seva programació no tindria cap audiència al Principat-; i dues, perquè el partit del conseller Tresserras, Esquerra Republicana, està voluntàriament subordinat al partit de José Montilla, que governa tant a Catalunya com a Espanya. Per això, com a única solució, s'ha engegat una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) anomenada Televisió Sense Fronteres que té com a objectiu aconseguir l'aprovació d'una llei al Congrés espanyol que respecti la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries -signada per Espanya l'any 1992 i ratificada el 2000- que en el seu article 12.2 estableix que els governs signants es comprometen a garantir la recepció de ràdios i televisions que comparteixen alguna d'aquestes llengües, encara que pertanyin a administracions diferents. Això, a més, està emparat jurídicament per la normativa europea que fa referència a la unitat de mercat cultural.

Però per tal que aquesta Iniciativa Legislativa Popular tingui èxit, primer cal recollir 500.000 signatures en el termini de nou mesos; cosa que no és fàcil però tampoc impossible. Això vol dir que tota adhesió que arribi a Televisió Sense Fronteres serà molt ben rebuda i ajudarà a l'evolució del procés. Serà la nostra manera de correspondre a les desenes de milers de valencians que amb la seva aportació econòmica, 25 anys enrere, van fer realitat la xarxa de repetidors de TV3 que ara el nacionalisme espanyol vol tancar. Com sempre, el futur del país és a les nostres mans.

Més informació a: http://www.televisiosensefronteres.cat/

Ecologisme de pa sucat amb oli

2009-10-08T11:39:00.002+02:00

Aquests dies Carrefour està fent una campanya justificant que s’ha acabat el malbaratament de les bosses de plàstic a l’hora d’endur-se la compra cap a casa. A partir d’ara, si vols la bosseta, l’hauràs de pagar.
La campanya publicitària és bonica. Llàstima que es veu massa el llautó i es nota massa que no està motivada per cuidar el medi ambient, sinó per estalviar-se els costos que suposa regalar les bosses de plàstic als clients. Per què no busquen una alternativa como la bossa ecològica, fabricada amb fècula de patata? Per què no diuen res de tots els productes alimentaris o no, envasats amb plàstic? Els deixaran de vendre pel mateix motiu?
No trobeu exagerat que permetin vendre paquets de magdalenes on cada magdalena va amb la seva bosseta individual? O bé, que compris una mica de pernil salat o formatge i que et trobis cada tall de pernil separat per un tall de plàstic? Quan podrem reciclar els envasos de la llet, per acabar d’una vegada per totes, amb els tetra-bricks? No contamina igual aquest plàstic? Però, es clar, com que aquest dispendi no afecta a les butxaques dels distribuïdors, doncs aquest plàstic no contamina.
Per cert, a partir d’ara em deurà tocar comprar bosses de plàstic per a la brossa, ve’t aquí “l’ecologisme”!

Deumil a Perpinyà

2009-10-06T14:58:00.003+02:00

Deumil.cat, amb motiu de la commemoració del 350è aniversari del Tractat dels Pirineus que tindrà lloc a Perpinyà el proper 7 de novembre, està estudiant la possibilitat d’organitzar diversos autocars amb sortides des de diferents indrets del territori.

Aquestes sortides son les següents:

Barcelona ciutat
Lleida - Tàrrega
Manresa - Vic
Mataró - Granollers - Cardedeu
Sabadell - Terrassa
Reus - Tarragona
Vilafranca del Penedès - Martorell.

Els horaris de sortida seran programats per tal d’arribar a Perpinyà a les 11- 2/4 de 12 del matí. La tornada es faria a aproximadament a les 9 del vespre, desprès de la marxa de les torxes.

PRE-INSCRIPCIÓ.
Els que estigueu interessats haureu d’enviar un correu a extensio@deumil.cat amb nom, cognoms i telèfon de contacte tot indicant el nombre de persones que sereu en total i des de quina de les poblacions esmentades voleu sortir. Data limit per la pre-inscripció, 20 d’octubre.
L’import del viatge pot fluctuar entre 16 i 21 EUR/persona en funció de la quantitat de persones que s’inscriguin per cada autocar.
Per els autocars amb sortida de Reus-Tarragona i Lleida-Tàrrega la forquilla de preu és entre 25 i 32 EUR/persona.
Si el nombre de persones inscrites per un determinat autocar no assoleix uns mínims , haurem d’anular-lo.

VIABILITAT I PREU DE LA SORTIDA ESCOLLIDA.
El 22 d’octubre, i per correu electrònic, sereu informats de la viabilitat del vostre autocar, de l’import exacte que cal abonar i del lloc i horari de sortida de cada població. El preu inclou tan sols el transport.

INGRÉS a:
Associació Deumil.cat
2100.1143.44.0200115896 (La Caixa)
Sereu informats per correu electrònic de la recepció del vostre ingrés.
(Si us plau. Quan feu l’ingrés, indiqueu clarament els vostres nom i cognoms i lloc de sortida escollit. El resguard del vostre ingrés us servirà com a comprovant pel xofer de l’autocar, que disposarà d’un llistat amb la relació de persones inscrites)
Data limit per fer el pagament. 29 d’octubre (A partir d’aquesta data no podrem acceptar cap modificació)
http://www.350anys.cat/index.php?option=com_content&view=article&id=3:manifestacio-350-anys&catid=3:actes&Itemid=4

trobareu el programa de la commemoració.
http://deumil.cat/

anirem pujant informació relacionada amb la sortida a Perpinyà

Cordialment

Deumil.

Maspujols també

2009-10-02T11:30:00.002+02:00

Ahir al ple ordinari de l'Ajuntament de Maspujols va ser aprovada per unanimitat, una moció presentada pel grup municipal de CIU, a favor de que l'Ajuntament donarà suport a les entitats del municipi que demanin realitzar una consulta popular per la independència de Catalunya.

Alguna cosa no funciona

2009-10-01T11:42:00.001+02:00

Jo vull ser aventurer

2009-09-30T11:13:00.002+02:00

Tarda ennuvolada a Maspujols. Tres quarts de set de la tarda. El president de la Generalitat fent el discurs de política general.
“No és temps d’aventures, ni de sorpreses, ni d’invents. Jo no vull fulls de rutes que desconeixen les etapes, les necessàries parades de descans, ni finals imaginaris sense camins, ni trajectes sense mapes en aquest context de crisis encara crec que el país s’ho pot permetre encara menys.”
No em sorprèn gens, és el que esperava del Sr.Montilla, una persona que no em dóna cap credibilitat quan es refereix a Catalunya com a país enlloc d’autonomia, que és el que realment passa pel seu cap. El que sí que em dol, és que aquest personatge és president gràcies als “palanganeros” que té al seu costat. Sí, aquests, que després són els primers a sortir als diaris, vanagloriant-se de les mocions a favor de les consultes populars sobre la independència que s’estan aprovant arreu del país. Com es pot ser tant hipòcrita? Si que són còmodes les butaques de la plaça de Sant Jaume? Què feia el Carod mentre Montilla el titllava de irresponsable independentista i un aventurer de la política? Fins quan ha de durar aquesta comèdia?
Sr. Montilla i companyia, del que no és temps ara, és de malgastar els calers dels contribuents fent informes del tot inútils, per poder tornar favors als seus amiguets. Però, quin mal hi ha en saber l’opinió del poble català, ni que sigui temps de vaques magres?

Iniciativa Legislativa Popular

2009-09-15T11:53:00.004+02:00

Arenys de Munt passarà a la història per ser el primer municipi que ha demostrat que vol exercir el dret de l’autodeterminació i ho ha fet de la millor manera possible, votant democràticament en un referèndum. El govern del PSC-PSOE ha fet tots els possibles per impedir-ho, amenaçant a l’ajuntament d’Arenys d’inhabilitació i penes de presó. Fins i tot han estat capaços de legalitzar una manifestació feixista per acollonir al poble per a que no expressés la seva opinió.
Però vés per on, el tir els ha sortit per la culata. D’una consulta que hauria passat sense pena ni glòria pels mitjans de comunicació. Doncs, gràcies a la política opressora, l’estat espanyol ha aconseguit que se’n fes un gran ressò de l’aconteixement i que el poble d’Arenys reaccionés com va reaccionar. El resultat de més del 96% de vots a favor de l’autodeterminació, és prou evident.
Ara ja només cal que tots aquests politics que s’han acostat a Arenys de Munt per sortir a la foto, canviïn d’opinió i deixin de mentir. A veure si els actuals dirigents de CIU, ERC i Iniciativa són prou valents, de la mateixa manera que han estat els seus companys de partit d’Arenys, i rectifiquen, diuen que rectificar és de savis, i admeten la ILP per a la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació l’any 2010, avalada per més de 10000 signatures, que Deumil.cat va presentar al mes de juny i que la Mesa del Parlament, presidida pel Senyor Benach, va rebutjar perquè era “inconstitucional i antiestatutària”.
Ara s’omplen la boca de declaracions. Tots es fan fotos sota alguna estelada. Fins i tot, alguns demanen que tots els ajuntaments de Catalunya facin el mateix que Arenys de Munt. Tot això per ells no té cap cost, és gratis. Ells hi posen la cara per la foto, els catalans de cada poble, hi posen la pell i que no en dubtin que li posarem la pell i el que convingui, però ells que deixin d’enganyar, perdin la por i tirin endavant la proposta de la Iniciativa Legislativa Popular. En el seu valor i coratge està que puguem disposar d’un referèndum a nivell nacional i no municipal, doncs a que esperen???no patiu que la butaca no us la prendran pas!

Manifestació de deumil.cat a Brussel·les.

Un any més...

2009-09-15T11:50:00.002+02:00

Un any més per la Diada va onejar l'estelada a l'Ajuntament de Maspujols.

Diada Nacional de Catalunya

2009-09-09T08:46:00.005+02:00

Per segon any, des de l’Ajuntament i el Patronat del Casal estem treballant per aconseguir que la Diada Nacional de Catalunya acabi sent una data important dins del dia a dia del poble de Maspujols i no una celebració de pur tràmit, com havia estat sempre.

L’any passat es va programar l’actuació del Jesus Fusté, músic de les nostres contrades, Pradell de la Teixeta i enguany s’ha apostat per una cantautora a l’alça com la Meritxell Gené. Esperant així, poder celebrar com es mereix la Diada Nacional de Catalunya.

Tornarà, enguany, a onejar l’estelada al balcó del consistori??esperem que sí, les bones costums no s’han de perdre.

Trementinaires

2009-09-04T11:56:00.006+02:00

Fa uns quants anys havia llegit un article al Descobrir Catalunya que en parlava de l’ofici de les trementinaires. Però el pas del temps m’havia fet oblidar que eren provinents de la vall de la Vansa-Tuixén.

Aquest fet va fer que un dia a la tarda per reposar de la caminada del matí ens acostéssim al museu de les trementinaires que hi ha als baixos de l’ajuntament de Tuixén. El museu materialment parlant no té res de l’altre món, però el recomano totalment. Amb quatre fotografies i un documental aconsegueix situar-te 100 anys endarrere i reconec que surts del museu amb el cor encongit i pensant en quin és el límit de la fortalesa de les persones i més en temps de gana i misèria.

L’ofici de les trementinaires apareix a la primera meitat del s.XIX, quan a la Vall hi ha molta misèria. Les dones es veuen obligades a buscar recursos que no els dóna aquesta terra tant abrupta i poc agraïda. Aquestes dones aprofitant les propietats curatives de la flora de la zona, comencen a elaborar ungüents amb les receptes que havien anat passant de boca a boca, només a gent de molta confiança, ja que el que feien era transmetre un secret molt ben guardat al llarg del temps, generació en generació. Aquestes dones eren conegudes com les trementinaires,ja que un dels ungüents que més elaboraven era la trementina.

Durant la primavera i l’estiu es dedicaven a recollir els ingredients necessaris pels racons que amaga la Vall. Després venia l’elaboració dels ungüents i quan el fred començava assolar la Vall. Llavors emprenien el llarg viatge per tot el país, com si de marxants es tractessin. Hi havia vàries rutes, una sortia de la Vall, pel coll d’Ares, travessava el pla de l’Urgell, passant per Balaguer, Cervera, Tàrrega, Mollerussa, Montblanc, Tarragona, Reus arribant fins a Cambrils. Després hi havia una altra ruta encara més llarga que arribava fins al Cap de Creus. Cal recordar que aquestes rutes les feien sempre a peu i amb tota la mercaderia al damunt. Aquesta mercaderia consistia en unes llaunes plenes d’ungüents penjades a la cintura i amb uns farcells de coixineres plenes d’herbes seques i bolets secs penjades a l’esquena. Principalment, no es movien per les grans ciutats, sinó que anaven passant pels masos. Anant fent nit en aquestos, ja que els principals clients eren gent sense masses calers. Gent que no es podia permetre el cost que tenia un metge o un veterinari, en el cas que fos l’animal qui necessités la cura.

La primera sortida la feien entorn a Tots Sants i tornaven a la Vall, pels volts de Nadal. Mataven el porc i preparaven la mercaderia per a la següent sortida. Llavors, passat Reis emprenien la segona sortida, que solia allargar-se fins a Pasqua. Coincidint amb l’arribada del bon temps a la Vall i amb ell l’augment de feina, al cap de poc temps ja començaria la segada.

Aquestes dones solien anar soles o en parelles. Moltes vegades anaven acompanyades amb filles o netes. Així treien una nosa del damunt als homes que es quedaven al poble i de pas la canalla ja aprenia l’ofici de la trementinaire.

La darrera trementinaire va ser la Sofia Muntaner (1908 – 1996) natural d’Ossera. Al documental del museu apareix una entrevista que se li va fer pocs anys abans de morir, que posa la pell de gallina. Sentir explicar la duresa de la vida d’aquestes dones et marca. Penseu que l’any 1982, amb 74 anys d’edat, aquesta dona va reprendre la seva darrera sortida. L’any 1982, l’any del naranjito, fa quatre dies, tots de nosaltres ja anàvem amb els cotxes amunt i avall. Doncs aquesta dona per poder sobreviure anava d’una punta a l’altra del país carregada d’ungüents i farcells d’herbes, impressionant!

Foto del museu de les trementinaires de Tuixén

La Vall de Tuixén – La Vansa

2009-09-03T13:07:00.008+02:00

Poques vegades al meu blog he volgut parlar d’indrets del meu país. Però, avui crec que realment val la pena. Aquest indret s’anomena la Vall de Tuixén – La Vansa.

Aquests dies de “vacances”, la Rosa i jo vam poder fugir tres dies del poble. Amb un únic motiu; poder desconnectar una mica de tot el que envolta al dia a dia. Realment ho necessitàvem i ho vam aconseguir.

L’indret escollit va ser la Vall de Tuixén–la Vansa. La vall es troba situada al peu de la Serra del Cadí. Té forma d’una falca que va des de l’est fins a l’oest. Comença al poble de Josa i va seguint riu avall. Situada a la comarca de l’Alt Urgell, comunica amb el Berguedà pel coll de la Mola i amb el Solsonès pel coll del Port. La vall està formada per 13 poblets. La suma de tots els poblets no arriba als 300 habitants. Es troba localitzada al centre del triangle format per Solsona, Berga i la Seu d’Urgell. Nosaltres hi vam accedir des de Solsona. Després de voltar el pantà de la Llosa del Cavall vam arribar a Sant Llorenç de Morunys. Aquí ja hi havíem estat i recomano molt l'excursió al santuari de Lord des del poble, és preciós. Al sortir de Sant Llorenç dels Morunys agafem la carretera que porta a les pistes d'esqui del Port del Comte. Més endavant les deixarem a l’esquerra i seguirem per molts revolts fins arribar al coll del Port. Des d’on ja es pot contemplar la vall als nostres peus.

Ver mapa más grande

Dels pobles, tots tenien el seu encant, però vull destacar el poble de Josa, Fórnols, Cornellana i el d’Ossera, que el seu entorn els feia especials.

Josa

Fórnols

Una passejada que recomano és pujar al coll de la Mola. Un parell d’hores des de Tuixén. La vista des del coll justifica la caminada. Una esplèndida visió del Pedraforca, pel seu costat menys fotografiat, amb el poble de Gòsol als peus.

Pedraforca des del coll de la Mola

Una altra excursió interessant pot ser pujar a la serra del Cadí, des del poble de Fórnols amb unes tres horetes s’hi pot arribar. Els paisatges no tenen l’espectacularitat d’altres, com poden ser Aigüestortes, Ordesa...però, la vall té el seu encant i sobretot em va agradar la calma i la tranquil•litat que s'hi respira. Penseu que eren dies d’agost quan hi vam anar, dies que vagis on vagis corres el risc de trobar-te envoltat de pixapins i més sinó surts del país. Doncs, ves per on, a l’unic càmping que hi ha a la vall, el Molí de Fórnols, érem els únics que hi estàvem acampats. Per no haver, no hi havia ni la “noia de la recepció” (tal com ens va dir l’amo del càmping que té una fonda a la vora) perquè ha hagut de marxar aquesta setmana a la Seu i per tant el càmping "funcionava" sol. Vam poder gaudir de la piscina del càmping, com si d’una piscina particular es tractés. Bé, l’últim dia de ser-hi, quan ens banyàvem per refrescar-nos de la caminada al coll jovell, va venir a banyar-se un moment el fill de l’amo del càmping. Com podeu comprovar l'indret és ideal per oblidar-se de tots els maldecaps.

Amb una idea si que vaig tornar a Maspujols, que si mai em perdo, busqueu-me per algun poblet d’aquesta vall, que és molt probable que m’hi pugueu trobar.

TORNAR A LA RUTINA

2009-09-01T13:19:00.006+02:00

Després de quinze dies avui torno a escriure al blog. La veritat, es que per diversos motius l’havia deixat oblidat. Principalment, la falta de temps, masses “enredos” aquests dies passats.

Temes i motius per escriure els tenia, però he preferit apartar-me de la rutina i començar el curs amb aire fresc i amb les piles carregades. Alguns d’aquests motius que m’havien temptat a escriure han estat:

L’aparició del segon número del Carrasclet (butlletí del grup municipal d’ERC) la vigília de la festa major. Dia més oportú per treure’l no el podien trobar. Això, només ho podria fer gent que s’estima de debò el poble de Maspujols i que vol que puguem gaudir de les festes en pau. Però, que esperàveu de dues persones que des de fa dos anys només intenten posar pals a les rodes i que intenten , per la mesura dels possibles, dividir el seu poble de Maspujols, que tant estimen i pel que dediquen tantes i tantes hores dels seu preuat temps lliure. La veritat, es que no m’han defraudat, continuen en la línia del primer Carrasclet, fal•làcies i més fal•làcies i agafant les coses per l’únic costat que ho poden agafar, el que els hi convé. Però bé, ells sabran el que es fan i, realment, crec que no val la pena que perdi ni un minut més, que en el fons és el que esperen. Suposo que d’aquí un any deuran editar el tercer número. Queda molt, haurem d’esperar que la calor s’acabi, que arribi el fred, que amb la primavera torni el bon temps i quan ja tornem a tenir la calor aquí suposo que no ens defraudaran. Però, no patiu el temps passa volant, a la que no se’n adoneu ja hi serem i ja podrem gaudir una vegada més del valuòs fulletó. Gràcies pel que feu per Maspujols, sense la vostra feina no sé de debò que seria del nostre poble, moltes gràcies de debò! Seguiu així!

Canviant de tema, un altre motiu, que també em va temptar i molt, va ser les queixes rebudes des de la “cantera” dels socialistes pel cartell de l’Aftersun. És evident que l’únic motiu de la queixa era les ganes per aparèixer a la premsa. Heu de pensar que davant d’aquestes joventuts si emparen un grup de joves que l’objectiu prioritari es poder arribar a viure de la política, xafant els caps que convinguin, i per això es necessari lluir-se davant dels seus predecessors. No com els joves de Maspujols, que treballen pel seu poble, sense esperar res més a canvi, que el fet de sentir-se orgullosos de ser maspujolencs. Tot sigui organitzant aftersuns, festes, concerts, la cavalcada de reis, gimkames pels petits, casals de nadal, la carrossa de carnaval, aperitius per als seus convilatans...i tot això per fer realitat el seu objectiu, fer que el poble de Maspujols bategui i la veritat es que ja fa més de cinc anys que ho estan aconseguint. Seguiu així i que des de fora el poble no aturin aquest bàtec. Enhorabona!

Doncs res, per acabar, tant sols esperar que puguem continuar veient-nos per aquí.

Moltes gràcies a tots els que un any més, seguiu sent seguidors del meu blog.

ASSAMBLEA UNIÓ ESPORTIVA MASPUJOLS

2009-08-14T10:42:00.001+02:00

FESTA MAJOR A MASPUJOLS

2009-08-11T10:53:00.002+02:00

TONIGHT, TONIGHT....

2009-08-07T11:49:00.002+02:00

Us penjo el video promocional de la Festa Major de Maspujols.

FESTA DEL VI

2009-08-06T12:33:00.005+02:00

Dissabte a les set de la tarda, a Maspujols, hi haurà la cinquena Festa del Vi, i a continuació, el segon Campionat Mundial de Menjadors d'Olives Arbequines.
Organitza l'Associació Milubis.

Quan el foc ja ha passat.

2009-07-28T13:19:00.006+02:00

Maspujols, dos quarts de quatre de la tarda, dinant a casa, televisió encesa, telenotícies migdia connectant en directe des del municipi d’Horta de Sant Joan.

Imatges típiques del programa paisatges de Catalunya. La càmera enfocant cap a les roques del Benet mostrant la seva frondositat.

Periodista recordant una vegada i una altra que només s’ha cremat el 2% del Parc Natural, ho va arribar a dir fins a quatre vegades, mentre sota de la imatge del periodista apareixia el missatge del ja famós 2%, per a que a ningú li passés per alt.

Periodista recordant una vegada i una altra que podrem fer la via verda i no veurem per enlloc les conseqüències de l’incendi. Tranquils catalans que dissabte vinent podreu anar a fer la via verda i no notareu res.

Vergonyós! Esperar a dissabte al migdia, quan l’audiència dels telenotícies és màxima, per fer saber a tots els catalans, que n’hi que s’hagin mort cinc bombers i s’hagin cremat 1140 hectàrees aquí no ha passat res, només s’ha cremat el 2% del Parc Natural. I tota la culpa va ser del pi que feia tres dies que cremava per dins, perquè havia estat atrapat per un llamp d’una tempesta seca. S’ha de buscar un culpable i ja l’han trobat, ni que sigui amb molta imaginació l’han acabat trobant.

Dissabte, en cap moment va sortir cap helicòpter sobrevolant les més de 1000 hectàrees cremades, ni entrevistant la gent que ha perdut conreus o masies, ni van mostrar les imatges de dolor dels familiars dels bombers. Poder si que es cert, que no cal segons quines imatges apareguin a la televisió, però el que si que no puc acceptar es que ens vulguin vendre que no ha passat res i que tot el que ha passat ha estat fruit d’una sèrie de casualitats.

Jo no vull arribar a ser tant crític ni crec que ara sigui el moment, però he estat buscant per internet l’opinió de gent de la zona, que són qui realment van viure l’incendi. Més que res per contrarestar la del “periodista” que TV3 va enviar el dissabte des de Barcelona, amb la crònica escrita des del departament d’interior. I vés que he trobat. Us poso, al final, la direcció del blog, amb la sola intenció de fer rumiar una mica. Ja que poder no tot el que ens diuen és tal com ens ho pinten i part de raó tenen els ciutadans de la zona. Poder quan l’alcalde d’Horta de Sant Joan va dir, que el dimarts al migdia, es van confiar creient que el foc ja estava control•lat, part de raó tenia.

http://hortadesantjoan.blog.com.es/2009/07/26/preguntas-y-mas-preguntas-sobre-el-incendio-de-horta-de-sant-joan-y-a-las-que-los-senores-saura-y-boada-tendrian-que-responder-6594172/

No ens enganyareu.

2009-07-24T11:10:00.001+02:00

L’Ajuntament entra al món del Facebook

2009-07-23T13:33:00.003+02:00

L’Ajuntament de Maspujols, s’avança ala resta de consistoris dels municipis de les nostres comarques i entra al innovador món del facebook. El motiu no és un altre que arribar a ser més propers als maspujolencs. Creiem que en els temps que ens movem, s’han d’anar buscant alternatives als pregons de l’agutzil per la megafonia o bé al costós sistema d’anar tirant papers per les cases del poble. Una d’aquestes alternatives pot ser perfectament el facebook, i més a dia d'avui on som molts els que treballem lluny del poble i difícilment podem escoltar els pregons.

El facebook és un servei que ens pot ser de gran utilitat per ser molt dinàmic i sobretot per al sector de gent que potencialment pot arribar, majoritàriament joves. Públic, que en general, li fa molta mandra tot el que faci pudor a burocràcia, política, instàncies...Crec, sincerament, que el futur es mou en aquesta direcció i ja és hora de pujar al tren de les noves tecnologies.

Espero, que sigueu molts els maspujolencs, tant els que hi viviu com els que pel motiu que sigui, teniu alguna mena de lligam amb el poble de Maspujols i us en voleu fer ressò de tot el que s’hi cou al municipi. És per aquest motiu que us invito a fer-vos amics al facebook de l’Ajuntament de Maspujols.

Una i una altra vegada

2009-07-21T13:52:00.003+02:00

Ara ja fa més d’un any, quan es va saber l’escrutini de les eleccions generals. Des de les files socialistes, ens van dir una i una altra vegada que Catalunya estaria ben representada a Madrid amb els 25 diputats del PSOE aconseguits al territori català.

Però, una vegada més, s’ha demostrat que de ben poca cosa han servit tot aquest reguitzell de diputats. Sense anar més lluny, aquesta setmana s’ha fet públic un nou pas enrere dels interessos catalans. I aquesta vegada ens afecta directament a les comarques del sud del principat.

Des de fa molts mesos, els polítics valencians se les tenien amb els del principat per veure quin camí agafava l’A-68 fins al Mediterrani. Actualment, aquesta autovia arriba fins a Valdealgorfa (Baix Aragó). Hi havia dues opcions, una, passava per Morella i arribava fins a Vinaròs, i l’altra opció passava per Gandesa i acabava al mediterrani per les comarques de Tarragona.

Per molt que es digui que la política és aritmètica, aquesta vegada no. El Sr.Blanco, finalment, s'ha decantat per l'opció valenciana. Ens han guanyat la comunitat valenciana, tot i que a les eleccions generals hi guanyés el PP. Aquí ens vanagloriàvem de disposar de 25 diputats socialistes que ens defensarien els nostres interessos. Doncs si, una vegada més, de que ens han servit tota aquesta colla de diputats encapçalats per la senyora Chacón?? De res!!

Els quatre diputats de la nostra circumscripció, no hi tenen res a dir? De que ens serveix que a la província de Tarragona tinguem quatre diputats del mateix color que el senyor Pepe Blanco, ministre de foment, que es qui té la última paraula. Un deu per al senyor Vallès i companyia, això se’n diu defensar el territori des del seu escó al parlament.

Sinò t'hi pares a pensar, sembla que no tingui cap mena d’importància que una autovia passi per un lloc o un altre. Però, mirant-ho amb calma, dedueixes la importància que pot tenir. A partir d'ara, tots els turistes que baixin per la citada autovia, ho tindran més fàcil per a dirigir-se a Benicarló, Peñíscola, enlloc de fer-ho cap a la costa Daurada. I ja no diguem la millora que hauria suposat el pas de l'autovia per comarques tant oblidades com la Terra Alta.

Una altra suposició que em faig és; no creieu que si enlloc d'afectar a la Terra Alta, Baix Ebre i comarques del Camp hagués afectat a la Costa Brava, els mitjans catalans no se’n haurien fet més ressò? Encara és hora que se’n hagi fet ressò la televisió de tots els catalans, “la meva”, d’aquesta decisió presa des de Madrid.

Això si, per a que el Sr.Montilla es tiri floretes a ell mateix, amb l’ajuda de la Sra. Terribes, pel "bon" finançament aconseguit, si que podem disposar dels minuts que convingui.

L'ou o la gallina

2009-07-17T14:04:00.006+02:00

Tombant pels blocs d'internet, vés que he trobat publicat el mateix dia.

http://www.duranilleida.cat/

Voleu dir que el Duran llegeix el meu bloc??? Si es així que signi el llibre de visites.

Aixecar un còdol

2009-07-17T10:22:00.007+02:00

Al llarg d’aquesta setmana els mitjans de comunicació s’han fet ressò de moltes i variades opinions al respecte del finançament autonòmic. De totes les que he pogut llegir i escoltar, em quedo amb la del economista Xavier Sala Martin. Per la credibilitat que em dóna com a economista i entès de la matèria i sobretot per lo aclaridor que resulta. Fet que s’agraeix i més per als que anem una mica peixos amb segons quins termes macroeconòmics.

Per aquest motiu us penjo el seu article publicat avui, 17 de juliol a la Vanguardia. És un pèl llarg, però crec que realment val la pena.

Levantar un guijarro

Después de beber una copa llena de la supuesta poción mágica de Panorámix, el centurión Caius Bonus se dispuso a levantar un menhir gigante para comprobar si su fuerza era sobrehumana. No pudo. Probó con una piedra menor. Tampoco pudo. Realizó diversas intentonas con piedras cada vez más pequeñas hasta que, al fin, consiguió levantar un minúsculo pedrusco. Contento, el centurión proclamó que finalmente había obtenido el secreto de los galos y todos los romanos se abalanzaron sobre la marmita a devorar la poción. El desenfreno duró hasta que el pequeño legionario Calígula Minus puntualizó que el guijarro era tan pequeño que podía ser levantado sin poción. Y fue entonces que Caius Bonus se percató de que el druida Panorámix les había tomado el pelo.

Este cómico episodio de Astérix el Galo me vino a la cabeza el otro día mientras veía los líderes de nuestro Govern celebrar la nueva propuesta de financiación para Catalunya como un éxito espectacular. Una vez leído las 76 páginas del texto oficial del Consejo de Política Fiscal y Financiera, no estoy tan seguro que el éxito sea tal por varias razones. Primera, a pesar de que todos los implicados están ondeando números diversos (que si se han conseguido 3855, o más de 3500, o entre 3560 y 4000…) el documento no concreta ni un solo dato. Hay que ser, pues, prudentes y esperar a ver si los números que se están publicitando se acaban concretando o si, una vez más, el gobierno de Zapatero ha echado pelotas fuera porque no se verá que ha mentido hasta dentro de unos años.

Segunda, se dice que una vez hechas las redistribuciones, Catalunya quedará por encima de la media por primera vez en la historia. Ese logro no aparece por ninguna parte en el documento oficial. Si los antecedentes de incumplimiento por parte de Zapatero hacen que uno deba sospechar de todo, al ver que todas las comunidades han proclamado que ellos también estarán por encima de la media (cosa que es matemáticamente imposible), uno sospecha todavía más. Si se hacen los cálculos con los pocos datos que hay, se ve por donde puede venir la trampa: Catalunya tiene traspasadas algunas competencias (como los mossos d’esquadra, la justicia y las cárceles) que las otras comunidades no tienen transferidas. Para financiarlas, la nueva propuesta de acuerdo habla del “fondo de suficiencia global”. Y ahí está el truco: como Catalunya va a cobrar de ese fondo y las comunidades que no tienen esas competencias transferidas no, pues parece que Catalunya cobra por encima de la media. El problema es que las demás comunidades también reciben servicios policiales y de justicia. Lo que pasa es que los reciben en especies y, por lo tanto, no se incluyen ni en el fondo de suficiencia ni en la financiación presentada. Si se incluyeran, Catalunya seguiría estando por debajo de la media.

Tercera, sea o no cierto que Catalunya quedará por encima de la media, el objetivo no era ése sino mantener la ordinalidad. Es decir, el Estatut dice que si Catalunya es la tercera comunidad que produce más PIB del estado, Catalunya debería seguir siendo la tercera más rica una vez hechas las redistribuciones pertinentes (y no la novena como pasaba hasta ahora). La nueva propuesta de financiación no garantiza en ningún momento que ese orden se mantenga. Si, ya sé que los propagandistas oficiales se han apresurado a decir que “ese punto del Estatut es de una dificultad interpretativa que dificultan su cumplimiento” amparándose en la distinción entre “recursos per cápita” y “renta per cápita”. Pero eso son monsergas. Todo el mundo tiene claro lo que dice el Estatut (y quien más lo sabe es el propio conseller Castells que ha defendido esa idea durante años): una vez hecha la redistribución, Cataluña debe ser la tercera región. Y la propuesta actual no lo garantiza. Como tampoco garantiza otras proclamas estatutarias como la bilateralidad, el peso de la inmigración o las familias en riesgo de exclusión social a la hora de valorar los fondos de solidaridad.

Cuarta y más importante: se nos dice que el Estado aumentará los recursos que dedicará a la financiación de las comunidades autónomas. Muy bien. Me lo creo. La pregunta es: ¿y de donde saldrá el dinero? Hay dos posibilidades: que nos suban los impuestos o que reduzcan otro tipo de gastos. El documento no dice cómo lo harán, por lo que una aclaración sería buena. Dicho eso, déjenme que recuerde a quienes están celebrando el gran triunfo que, tanto si aumentan los impuestos como si se reducen los gastos, el déficit fiscal de Catalunya con España puede seguir siendo cercano al 10% del PIB. Y es que el déficit fiscal es la diferencia entre los impuestos pagados por los catalanes y el gasto realizado en Catalunya, que incluye el dinero que el estado da directamente a la Generalitat pero también los gastos que el estado realiza directamente aquí. Si aumenta la financiación de la Generalitat pero a costa de reducir la gasto directo, el déficit fiscal de Catalunya no variará.

No sigo con la lista de incógnitas por falta de espacio pero queda claro que el documento presentado deja demasiadas preguntas sin responder y demasiadas decisiones al arbitrio de quien nos ha mentido demasiadas veces. Mientras no se aclaren esas dudas, pues, uno no sabe si la euforia desatada entre los afines al tripartito corresponde a un éxito de verdad o a una farsa mediática para hacernos creer que, como el centurión Caius Bonus, han levantado un menhir gigante cuando, en realidad, sólo han conseguido levantar un guijarro.

Jordi Francolí (1983 – 2009)

2009-07-14T12:32:00.008+02:00

El passat diumenge, 12 de juliol, va tenir lloc a l’Espluga de Francolí un concert homenatge al jove cantautor espluguí, Jordi Francolí, mort en un tràgic accident el passat 7 de juny.
El concert va començar a les 7 de la tarda i va comptar amb les actuacions d’una quinzena de grups musicals de tot el país. També hi va haver un recital de poesia i la projecció d’audiovisuals. L’homenatge va ser tot un èxit, omplint de gom a gom el Parc Fluvial de l’Espluga. Van ser molts els familiars, amics, coneguts i companys de professió que no es van voler l'ocasió per acomiadar-se del jove músic.
Recentment, Jordi Francolí havia presentat el seu segon treball discogràfic, "Sense pressa" - Homenatge a Ramon Muntanyola” on havia musicat alguns dels seus poemes.

Per als que no heu tingut ocasió de escoltar-lo us adjunto una de les seves peces “Estrofa de conhort”

Per mes informació podeu entrar al seu myspace

http://www.myspace.com/jordifrancoli

La meva no, la seva

2009-07-13T12:36:00.011+02:00

Avui us adjunto un tros del capítol del Ventdelplà emès el passat 28 de juny.
No, no m’he equivocat pas. No és cap dels anuncis de la Generalitat. És un fragment de l’Anna Barrachina interpretant a la Nuri.
Bastant lamentable que s’arribi a “utilitzar” la televisió pública catalana d’aquesta manera.
No anem bé senyora Terribes.

Cronologia d'un engany

2009-07-10T11:42:00.007+02:00

Mentre el Tour arriba a Barcelona. El Sr.Castells, que és tot un professional, i no està ni per bicicletes ni per onades grogues. Agafa el pont aeri i cap a la capital falta gent. Vés per on, quan ningú hi comptava, es posa d’acord amb la Sra. Salgado. Visca! Tots els catalans podem estar contents. Ara només falta convèncer als republicans, cosa fàcil i al Saura i companyia ja els hi passaran un resum de l’acord per a que no s’enfadin i tots feliços.
D’aquí quatre dies, sortirà als diaris que els socialistes “catalans” s’hauran abaixat els pantalons i ja tindrem aprovat el nou finançament. Tots podrem marxar de vacances contents i satisfets i amb una cosa menys al cap. Després de tant de temps els nostres polítics hauran aconseguit un immillorable finançament que haurà de ser celebrat com cal, amb senyeres als balcons si convé!
Ara sí que comença una nova era per Catalunya, serem l’enveja de tots els espanyols.

Us poso un video, per als que teniu poca memòria...

Delcamp.cat

2009-07-07T12:03:00.005+02:00

Dilluns 6 de juliol, dos quarts de vuit del vespre, agafo el cotxe a Maspujols per anar cap a Tarragona. El motiu no és un altre que la presentació oficial del nou mitjà de comunicació, delcamp.cat. Arribo a Tarragona i deixo el cotxe a la vora de les muralles. Al cel hi ha algun que altre núvol amenaçador tot i que evidentment no plourà, com a molt una gotellada d’estiu. Baixo pel passeig de Sant Antoni fins a l’Hotel Imperial Tarraco. Per primer cop a la meva vida enfilo les escales de l’entrada i just entrar al vestidor començo a veure cares conegudes, entre elles el Guillem. El saludo de forma molt breu, avui no és el dia per allargar la conversa, són molts als que ha d’atendre. Fem temps al vestidor, que es va omplint de gent. Quan el nombre de gent ja és important ens inviten a entrar a la sala on hi haurà l’acte de presentació. Només entrar a la sala, em quedo sorprès. La sala està fosca i no hi ha cadires. Jo m’havia fet la idea que seria un d’aquells interminables actes protocol·laris amb interminables parlaments. Però no, des del primer moment veig que la cosa anirà diferent. Un a zero a favor delcamp.cat. Abans de començar ja han aconseguit posar en tensió al públic assistent. Comença la presentació. Una sèrie de gags realitzats per una companyia de teatre que ara no puc recordar el nom. Els gags parodien l’evolució del món del periodisme, des de la fundació del Club Gimnàstic fins a la consecució de la copa d’europa de hoquei per part del Reus Deportiu aquesta temporada. Segueixen, amb els gags, un del concurs de castells, un altre de la candidatura europea de capital cultural de Tarragona... Prou bé.
Acte seguit comencen els parlaments, el primer, Carles Mundó, secretari de Mitjans de Comunicació, breu i concís. Destaca que en moments de crisis com l’actual sorgeixin nous projectes en els mitjans de comunicació. El següent, Sergi Zorrilla, periodista i promotor del projecte. Destaca del nou mitjà, la proximitat i la modernitat. Per acabar, el torn del Guillem, encara més breu que els seus antecessors. Destaca el projecte per ser “jove” i amb moltes idees innovadores. Tots tres parlaments han estat molt correctes, lo suficientment breus i concisos com per a que la gent es mantingués atenta al que deien.
A continuació,”l'esperat” refrigeri i moment per parlar del projecte amb els presents i els promotors.

Des d’aquí els animo i engresco per a que el projecte arribi a un bon port. Podem estar contents. Des d’ahir disposem d’un nou mitjà en català i de les nostres terres. Sempre és bo disposar d’un mitjà proper, perquè sincerament, prefereixo saber el dilluns si el Gimnàstic ha guanyat que saber si el Barcelona At. ha guanyat contra el Premià. En fi, els que voleu ja m’entendreu. Ja n’estic fart de Grecs, Primavera Sounds, Pobles Españols i Sonars….

Abans d’acabar, un apunt. Un dels temes que hauran d’anar amb peus de plom els companys del delcamp.cat és la "rivalitat" Tarragona-Reus. És un tema que hauran d’anar amb molt de compte. No serà fàcil acontentar als dos públics. El tema de la vegueria del Camp De Tarragona, és un tema una mica reticent als tarragonins, ja que veuen com perden part de la seva “provincia” de tota la vida. A més a més, la seu del mitjà està situada a Reus. Delcamp.cat hauran de saber convèncer a la població tarragonina que no es tracta de cap “invent” reusenc. De fet, el primer dia ja ho han volgut fer veure fent la presentació a l’Hotel Imperial Tarraco, i començar l'acte parlant de la fundació del Gimnàstic de Tarragona. I tot això davant d’un públic predominantment ganxet. No serà una labor fàcil mantenir la imparcialitat i acontentar a tot el públic del Camp de Tarragona.

El Sr.López no para

2009-07-03T13:29:00.002+02:00

Per primer cop a la història ja oneja la bandera "roja i gualda" a la seu del Govern Basc de Vitòria. Amb aquests quatre anys, el PSOE-PP aconseguirà tirar per terra tot el que s’havia aconseguit fins ara a Euzkadi.
A veure, amb quina notícia ens sorprenen la setmana vinent!

Vols de baix cost

2009-07-03T12:50:00.003+02:00

Segurament, som molts de nosaltres que d’ençà que disposem de vols de baix cost se’ns han obert les fronteres d’Europa. Aquest fet es d’agrair ja que ens ha permès conèixer molts indrets i cultures que d’altra forma no hauríem pogut gaudir.
Moltes vegades, després d’haver aconseguit per internet un vol per un preu que es una “ganga” (amb cinc eurets vaig anar i tornar de Sevilla), sempre pensem; “com els hi poden sortir els números aquesta gent??”.
Doncs, avui coincidint amb la notícia que una línia de baix cost xinesa, està estudiant la possibilitat de fer viatjar a la gent dreta per augmentar la capacitat dels seus avions i poder oferir preus més barats. He trobat una il·lustració on representa molt bé en quines partides les línies de baix cost aconsegueixen estalviar costos. Jo ho he trobat molt interessant i aclaridor i sobretot m’ha sorprès molt la dada de que un empleat de Ryanair és més productiu que tretze empleats d’Air France. Déu ni do! Un irlandès sol produeix més que tretze francesets junts!!
Poder en aquests temps de crisis on els recursos escassegen hauríem de prendre exemple d’aquests models de gestió econòmics molt més eficients.

Euskal Telebista fa desaparèixer Euskal Herria

2009-07-01T11:52:00.003+02:00

Comencen aparèixer els primers fruits del pacte entre el PSOE i el PP per aconseguir la lehendekaritza.
Des del passat dilluns la televisió pública d'Euskadi, Euskal Telebista, disposa d'una nova versió del seu mapa del temps. Fins ara les previsions meteorològiques d'Euskal Telebista mostraven el territori d'Euskal Herria, o sigui, Pais Basc espanyol (Euskadi), Navarra i el País Basc francès (Iparralde). Però, des d’abans d’ahir a la infografia s'hi pot veure el territori d'Euskadi delimitat perfectament, a més a més de Navarra i del País Basc francès, també hi apareixen els territoris espanyols de Cantàbria, Castella i Lleó i La Rioja. El canvi no és casual, ja que ha coincidit amb l'arribada del nou director general, i aquesta era una de les peticions que el PP va imposar al PSOE al seu pacte espanyolista per elegir com a lehendakari el Sr. López.
Un altre canvi en la política de l’ETB va ser la emissió en directe i de forma íntegra de la darrera manifestació convocada pel govern basc en motiu de l’atentat contra l’inspector de policia, Eduardo Puelles Garcia. Mai abans s’havia emès íntegrament una manifestació pel mitjà públic basc.
Quan disposarem d’uns mitjans de comunicació públics totalment independents al poder polític?

Quan podrem gaudir d’un criteri objectiu dels fets que succeeixen al nostre país?

INICIATIVA INTERNACIONALISTA

2009-06-26T10:58:00.005+02:00

Avui us penjo un post extret del blog del Cesk Freixas, pels que no el conegueu, us convido a entrar-hi. Jo, sincerament, abans de que fes el concert a Maspujols no el coneixia massa i des d’aquell dia, que vam tenir ocasió de passar una estona junts conversant al Bar del Casal, que el vaig seguint.

Al darrer número de la revista Maspujols.cat hi podeu trobar una entrevista que li van fer la Núria i el Guillem aprofitant la seva presència al poble.

El post en qüestió critica algun comportament poc democràtic per part de la Junta Electoral i m'ha semblat prou interessant com per posar-ho al blog.

Després d'arribar de Girona, on ahir vam actuar al Bar El Cercle (per cert, que bonic i que emotiu va ser el concert d'ahir!), he passat pel pis del Poble Sec. He tingut temps per dinar i dutxar-me. Poc després, em trucaven els companys d'Iniciativa Internacionalista, que necessitaven més persones per anar a supervisar el recompte de vots de les passades eleccions europees.

Hi ha moltes coses que voldria dir. Avui, ha sigut un d'aquells dies que realment no acabes de creure el que està passant.

M'he dirigit, cap als volts de les cinc de la tarda, a la seu que la Junta Electoral Provincial de Barcelona havia instal·lat en un hotel de quatre estrelles del centre de Barcelona. És a dir; amb diners públics, l'Estat se'n gasta uns quants per fer un recompte de vots que es podria celebrar, perfectament, en un espai públic. La resposta d'alguns dels magistrats presents: hacerlo aquí nos sale mucho más barato que hacerlo en un espacio público. D'acord. I jo vaig néixer a Saturn.

El cas és que es tractava, senzillament, d'asseure's en una de les trenta taules instal·lades, per repassar que els números de les actes electorals (de cada taula electoral) de la província de Barcelona coincidíssin amb els números que va fer públics el Ministeri d'Interior, en relació a la quantitat de vots assignats a cada candidatura presentada.

No feia ni un minut que m'havia assegut en una taula, en companyia d'un representant de CiU i d'un del PP, per supervisar el recompte. De cop i volta, responsables de la Junta Electoral m'han vingut a demanar alguna identificació. Per llei, segons la normativa que hem pogut llegir de la pròpia Junta Electoral, qualsevol ciutadà pot acudir en aquest recompte. Però resulta que, com aquell qui no vol la cosa, avui al matí havien acordat, de forma verbal, que només hi podrien entrar representants de les candidatures que diguéssin algun tipus d'acreditació, com la dels apoderats.

A mi això no em sembla del tot malament, més que res perquè cal complir una certa quota de disciplina organitzativa, i demostrar que qui està present en aquest recompte està representant alguna candidatura. Però em semblaria del tot correcte si ells mateixos no comencessin a fer canvis en la normativa. Canvis, a més, segons ens han afirmat, que s'han efectuat de forma verbal, sense firmar cap paper ni comunicar-ho a cap lloc. Indignant.

Què ha passat, exactament, però? Doncs que l'única persona que no han deixat presenciar el recompte electoral he sigut jo. Sabem del cert que altres persones hi han accedit sense acreditació ni cap tipus de document que els autoritzés a entrar-hi. No se'ls hi ha impedit l'entrada. Vet aquí la seva hipocresia, el seu continu degoteig de criminalitzacions cap a persones que l'única cosa que volem és aconseguir que hi hagi transparència i democràcia vertadera en un procés com aquest. Entenem, per tant, que ha estat una demostració d'exclusió democràtica motivada per un rerefons de prejudici a través d'una estètica determinada.

I després? Han avisat a tres patrulles dels Mossos d'Esquadra. ¿Estàvem alterant l'ordre públic? Recordem, també, que els Mossos han entrat amb armes dins d'un espai on ho tenen totalment prohibit. Total, només estàvem demanant que els senyors i les senyores de la Junta Electoral féssin complir la seva pròpia llei. Ni per això serveixen, aquesta colla d'hipòcrites. Sense que la cosa anés gaire més enllà, ens han demanat que ens quedéssim a la zona de públic (?), per esperar la contestació a la denúnica que hem presentat a l'instant (que, per cert, tampoc ens han respòs). Han demanat el Document d'Identitat a alguns companys, per apuntar l'incident. Incident? L'incident s'estava cometent, des de les vuit del matí, en aquell hotel de quatre estrelles del centre de la ciutat.

Vots nuls i en blanc que han desaparegut. Vots vàlids que, per la força dels funcionaris, han estat considerats com a nuls. Caixes i més caixes de vots escampades per la sala, sense que ningú, ningú, les estés vigilant ni controlant. Vots i paperetes pels terres. Vots de partits associats a altres partits. Recomptes parcials realitzats amb la presència de dos representants que, únicament, revisaven els vots dels dos partits a qui defensaven. Crits i soroll quan els representants d'Iniciativa Internacionalista exigíen obrir els sobres amb els vots nuls, obligació reglada per la llei espanyola i que a la majoria de taules, allà on no hi havia persones d'II-SP, no es feia. Criteris totalment contraposats entre taula i taula per decidir què era i què no era un vot nul.

Aquesta és la democràcia espanyola. No vulguis ni saber què han fet amb el teu vot.

CANDIDATURA D'UNITAT POPULAR

2009-06-23T12:08:00.001+02:00

Aquest cap de setmana hi va haver l’Assemblea Nacional de la CUP a Girona. En aquesta assemblea van prendre la difícil i no menys complicada decisió de no presentar-se a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Haver pres aquesta decisió es un fet que els honra i demostra que s’està treballant i de forma molt seriosa per a que un dia, esperem que no massa llunyà, esdevinguin una referència política als Països Catalans. El fàcil hauria estat presentar-se, però han demostrat una maduresa a l’hora d’actuar, demostrant que hi ha vida més enllà de les eleccions i el Parlament. Les CUP han donat un exemple de com prioritzar l’agenda política pròpia, els objectius i els ideals, als interessos partidistes i poltronistes de la resta de forces catalanes. Tant sols per aquest fet he volgut dedicar unes línies al meu blog, a la gent que ha apostat per aquesta manera de fer política. Esperem que segueixin com fins ara, fent una molt bona feina des de dins dels municipis i al costat del ciutadà, cada dia de l’any i no com molts altres partits que només se’n recorden del ciutadà uns mesos abans de les eleccions, per assegurar-se la poltrona quatre anys més.

www.cup.cat

ALEMANYA

2009-06-16T11:05:00.006+02:00

Aquests darrers dies vaig estar amb la Rosa per Alemanya aprofitant que la seva germana, la Laia, hi està estudiant. Vam estar uns dies pel sud, per la zona de Nuremberg, i la resta dels dies vam estar visitant Berlin. D’Alemanya us podria explicar moltes i moltes coses dels pobles i ciutats que hem estat visitant o de les seves festes i tradicions, però del viatge em quedo amb una idea, la manera de ser dels alemans.
Tothom me’n havia parlat molt bé de la societat alemana, en general, i jo amb aquests pocs dies que hi he estat ho he pogut confirmar. Envejo de la seva societat la confiança amb la gent que els envolta, pujar al metro o tren sense que hi hagi ni una barrera, confiant que la gent compri el seu bitllet, sense que hi hagi d’haver algú que controli que la gent pagui, veure. Envejo, no haver d’anar amb la mà al damunt de la cartera per por a que te la prenguin, mentre puges al metro. Envejo, el seu respecte amb el medi ambient, veure els carrers plens de gent anant amb bicicleta, des dels més grans als més petits, veure com retornen el vidre o el plàstic als supermercats per a que el reciclin. Envejo veure com la gent recull la seva taula a l’acabar de pendre una cervesa en qualsevol terrassa d’un bar. Envejo la puntualitat de tots els mitjans de transport. Envejo els valors de la seva societat. Envejo veure una societat que no ha defallit i ha sabut lluitar contra les desavinences, perdre dues guerres gairebé consecutives no ha de ser gens fàcil, aixecar ciutats del no res com va passar a Dresden o Nuremberg ha de ser molt complicat. I sobretot envejo una societat que no se’n avergonyeix dels errors del seu passat i demana disculpes, si cal, als que van patir els seus errors.
En definitiva, recomano anar a Alemanya, no pel seu paisatge, no pels seus pobles, no per les seves ciutats, no per les seves festes, ni per molt menys per la seva dieta, ho recomano plenament per aprendre i molt de la seva gent. Ells si que poden dir amb el cap ben alt que són europeus. Per més diputats catalans que tinguem al parlament europeu, crec, que no arribarem a sentir-se europeus fins que no aconseguim una societat plena de valors com la seva.

Podria penjar moltes i moltes fotografies d'Alemanya, però crec, sincerament, que aquest no és el lloc, al menys no és la idea per la que va ser creat aquest blog. Però, si que m'he pres la llibertat de penjar una foto que em vaig fer a la porta de Brandenburg amb la samarreta de la Unió Esportiva Maspujols, seguint una iniciativa que va iniciar el Xapi amb els seus viatges a Cuba i Romània.

Per cert, als lectors del blog, que sou seguidors o simpatitzans de la U.E.Maspujols, us vull fer saber que avui se'ns ha notificat oficialment que l'any vinent, un any més, competirem a segona territorial.

VACANCES...

2009-06-03T12:57:00.003+02:00

Demà, si Déu vol, marxarem de vacances uns dies a Alemanya, per tant al llarg d'uns dies deixaré de costat el blog. Espero que a la tornada vingui amb les piles carregades per agafar-ho amb més força.
Gràcies a tots i fins aviat!

GOOGLE STREET VIEW AL CAMP....

2009-06-01T11:49:00.004+02:00

Avui m’ha arribat la notícia que divendres passat van poder veure els cotxes de Google pels carrers de Tarragona i Reus. La veritat es que molt desapercebuts no passen (mireu fotografia). Aquests cotxes passen per tots els carrers i van agafant instantànies fotogràfiques per crear el servei Google Street View. Per als que no conegueu aquest servei, es tracta d’una visualització real del carrers d’una ciutat. Com era d’esperar els senyors Google van començar per la zona metropolitana de Barcelona, que ja estan disponibles a Google des de fa uns mesos. Esperem que properament ja estiguin penjades les noves instantànies per poder passejar per la Tarragona romana des del sofà de casa.

Si algun conegut algun dia veu pel carrer de Dalt de Maspujols un cotxe com aquest, que ho faci saber, que voldrà dir que properament Maspujols disposarà del servei Google Street View, ja que els senyors de Google ho porten amb la major discreció possible.

Us adjunto també una presentació de com funciona el Google Street View per als que no ho conegueu. La presentació és en castellà, em dol, però es que no l’he pogut trobar en català en cap lloc, si algú la troba i me la vol passar la substituiria ràpidament, gràcies.

DETALLETS...

2009-05-26T16:12:00.002+02:00

Ahir al vespre, mentre sopava, anava seguint de reüll el Crackovia i va ser en un gag del programa on parodiaven una entrevista del tenista Rafa Nadal amb un reguitzell de micròfons. Quan se’m va passar pel cap, el que ja es un secret a veus, la marginació que sofreix RAC1 (líder d’audiència a Catalunya) per part dels mitjans de comunicació de la corporació. Per aquest motiu, vaig deixar per un moment de menjar el meu plat de bullit i observar detalladament a quins mitjans pertanyien els micròfons. La sorpresa, vaja, cada cop menys, va ser meva, al veure que el de RAC1 no apareixia, i en canvi apareixia junt amb els de la corporació catalana el de la COM i el de l’ONA FM.
Com molt bé sabeu, la COM pertany a la Diputació de Barcelona, no cal que diguem cap a quin costat miren, i l’ONA FM, que pertany al grupo PRISA, i em sembla que mira, si fa no fa, cap al mateix costat.
Realment, jo no vull ser malpensat i no vull creure que les directrius de la senyora Terribes arribin fins aquest punt i vull creure que els micròfons van ser escollits totalment a l’atzar. Però, el que si que podrien fer el Toni Soler i la seva productora anar més en compte a l’hora d’escollir els micròfons, per a la gent malpensada com jo.
Curiosament, tot i que no s’observa a la fotografia de sota per falta de resolució, si que van saber dissimular els anuncis que sortien al darrera del “Nadal” per no tenir cap mena de problema amb els patrocinadors, posant, per exemple, Coca-Pepsi per a que ningú es molestés.

TREU BANYA

2009-05-21T15:12:00.008+02:00

Hi ha un grup de joves al poble, que ja fa uns mesos que s'estan trobant, amb l'unic objectiu de tirar endavant un agrupament a Maspujols.
És molta la feina que porta poder engegar un projecte tant prometedor i complexe a l'hora. Aquest dissabte, dia 23 de maig, a les vuit del vespre han convocat una reunió a la sala d'exposicions de l'Ajuntament, per poder explicar el projecte als pares i joves que estiguin interessats a participar-hi.
Esperem que Maspujols respongui, com altres vegades, i el projecte acabi arribant a bon port.
Us penjo el tríptic que han editat, per a que se'n feu cinc cèntims de que consistirà l'Agrupament Escolta i Guia Treu Banya.

FER BULLIR L'OLLA

2009-05-20T16:06:00.002+02:00

Ahir es va presentar en un acte a Barcelona la nova plataforma, Sobirania i Justícia, impulsada per excàrrecs dels governs de CIU. Aquesta reivindica la independència per a la supervivència de Catalunya com a nació.
Sembla que en aquests moments que ha esclatat la bombolla immobiliària, s’estigui creant una bombolla sobiranista, ja que contínuament van apareixent plataformes i més plataformes que tenen com objectiu prioritari la sobirania del poble català. Podem citar, entre d’altres, Sobirania i Progrés, Dret a Decidir, de l’entorn d’ERC, i altres com La Casa Gran del Catalanisme, Plataforma per la Sobirania, Plataforma dels 10.000 a Brussel·les, de l’entorn de CIU. Jo, sóc de l’opinió, que enlloc de tantes plataformes seria convenient que tots aquests moviments pugessin al mateix carro i anessin tots a una per aconseguir la tant preuada independència, ja que si anem tots units serà més difícil que ens vencin.
No ens enganyem, però n’estic convençut que el principal impulsor d’aquest moviment independentista no és un altre que el Sr. Zapatero i la seves promeses no complertes, com la del finançament, ja que, molta gent no reacciona fins que no se li toca la butxaca i més en temps de crisis com l’actual. Es que dol, i molt, que una part important dels calers que paguem amb els nostres impostos, se’n vagin directament a Madrid per a que siguin repartits per altres comunidades autónomas ”més necessitades”.
Tot i això, aquestes plataformes són molt útils per fer bullir l’olla i per a que la societat catalana comenci a parlar i sobretot a creure en que la independència. Però, no s’equivoquem, que la darrera paraula la tindran els polítics, ja que fins que no aconseguim que al parlament català hi hagi una majoria independentista que faci una declaració d’independència de poc serviran aquestes plataformes, a efectes reals.

AQUÍ ESTEM IGUAL O PITJOR QUE ALLÍ...

2009-05-14T16:00:00.008+02:00

Doncs si, com molts que seguiu el blog ja s’oloraveu que avui tocava la xiulada del públic de Mestalla mentre va sonar l’himne espanyol.
Sincerament, em sorprèn i em dol que en ple segle XXI encara es vulgui amagar la realitat als mitjans de comunicació. De fet, és un fet que succeeix a diari, però es clar, mai coincideix en un programa amb tanta audiència i amb el futbol pel mig, que, per desgràcia, es qui realment mou a les masses. Només per això s’entén que avui tots els diaris i ràdios parlin de la retransmissió oferta per la TV1.
Al que anava dient, TV1 va voler fer una “xapussa” per amagar la xiulada i com era de preveure, els ha sortit el tir per la culata, ja que se’n ha parlat molt més del tema que si no l’haguessin intentat amagar. Ara fa uns minuts, es comenta que han cessat el director d’esports. Tema resolt, com sempre passa en aquest país. Si la gent veu que ha rodat un cap , problema oblidat. Però, no patiu que aquest pobre xic ja el deuran col·locar ben aviat en algun despatx de l’administració pública i no caldrà que dilluns vinent vagi a fer cua a les oficines de l’INEM de la Castellana.
Però, el que realment em dol, no es que la TV1 faci de les seves, sinó que un mitjà “nostre”, de fet cada vegada menys, també intentés ocultar els fets. No ho va fer de forma tant xapussera com la TV1, però Déu ni do!! Paraules textuals del senyor Escobar durant la xiulada: “ hi ha tant d’ambient que casi no se sent l’himne”, en cap moment va fer esment de la xiulada. Aquestes paraules per part d'un mitjà català em dolen molt més que l’intent de camuflatge per part dels de Madrid. Tanta por té el senyor Escobar a perdre la butaca de cap d’esports?? Com ja fa temps que es va comprovant la TV3 ja sabem tots de quin peu calcen, no senyora Terribas?? Per cert, aquest matí el senyor Cuní i companyia no n’ha dit ni mu de la xiulada, i això que tots els mitjans no parlen d’una altra cosa, lamentable!!
Per cert, molt bona i encertada l’entrevista, tot just acabar el partit, al senyor Montilla (el Sr.Hereu , també va tenir els seus minutets de glòria, no patiu!), era la persona més indicada de l’estadi per a donar la seva opinió futbolísticament parlant de la final. Vinga ja! Si fa quatre dies no devia saber ni que era el fora de joc!!

La fotografia del capdamunt és la del seguidor de l’Athletic que es va posar la mà al cor, mentre sonava l’himne espanyol. Aquesta imatge va aparèixer a tots els mitjans, a la TV3, també. Curiós que no veiéssim la imatge d’algun aficionat xiulant, però si que van saber trobar aquesta. Que ens volen fer creure que la majoria d’aficionats es van quadrar al sentir l’himne nacional?? vergonyós!

Afegeixo aquest vídeo on apareix la retransmissió oferta pels tres mitjans. Jo d'euskera encara no en sé per saber si el locutor omet la xiulada, igual que va fer el Pere Escobar, o no.
Interessant veure com el company de la TV3 que està sobre el terreny de joc, deix anar un comentari de la xiulada, però el Sr.Escobar l’ignora completament, com si sentís ploure.

DESPERTAR L’ELECTORAT

2009-05-12T16:21:00.002+02:00

El proper diumenge set de juny, si Déu vol, es celebraran les eleccions europees i ja són uns quants els partits que s’oloren l’abstenció massiva i es per això que intenten despertar el seu electorat, de la manera que sigui.
El primer exemple, el partit socialista, ja que a menys d’un mes de les eleccions. Sorprèn a tothom apareixent a la premsa perquè autoritza la venda de píndoles anticonceptives de l’endemà sense recepta mèdica. I si això no és tot, les podrà comprar a la farmàcia qualsevol persona, de qualsevol edat i sense la necessitat de cap autorització dels pares. És evident, que el PSOE no busca res més que una forta reacció per part de l’Església, esperant que aquesta reacció desperti el seu electorat, molt endormiscat últimament.
Un altre cas, el dels senyors d’iniciativa. Després de vuit anys (la història de les matrícules ja va començar amb el Sr. Pujol, quant manava el Sr.Aznar i ja comença a fer pudor), tornen a obrir el tema del CAT a les matrícules. Primerament, em va sobtar i molt que vingués de qui venia aquesta reclamació. Jo primer em pensava que venia de l’entorn del Sr.Carod. Però, poder últimament entre el Puigcercós i el Montilla ja li han tallat tant les ales, que no surt a la tv3 ni per aquestes bestieses. Doncs vés per on, que el tema l’han tret a la palestra els amics del Sr.Saura. Però, es clar, igual que el Josep Lluís, tampoc pot aixecar massa el galliner, ja que no es qüestió de fer perillar la butaca. Per tant, aquest cop, els catalans ja ens conformaríem en portar el CAT a la dreta de la matrícula i al costat esquerra de la matrícula seguiríem portant la E d’Espanya, no fos cas, que algú s’ho prengués malament. I si això no és tot, per a que la resta d’habitants de les espanyes no s’enfadessin, som tant solidaris que ho demanen per a totes les comunitats....en fi, la demanda més aigualida ja no pot ser!
Sincerament, per això, prefereixo seguir com fins ara. Portar tant sols la E, això sí, tapada amb un adhesiu on hi posi el CAT i no patiu, que ja són casi vuit anys que ho porto i encara és hora que alguna autoritat em piqui la cresta.

VISCA ELS VERDS!

2009-05-08T12:17:00.008+02:00

Ara que semblava que la gent ja no se’n recordava de l’invent de la velocitat variable, el senyor Olmos, director del Servei Català del Trànsit, ha volgut tornar a saltar a la palestra. I no us penseu pas que ha baixat el llistó, aquest cop l'ha superat i en escreix.
Ara li ronda pel cap prohibir que els tractors i la maquinària agrícola puguin circular per les carreteres els diumenges, festius i les tardes de dissabtes i vigílies, de la mateixa manera que ja es fa a dia d’avui amb el transport de mercaderies. Molt bé! Si senyor!! I després encara s’autoproclamaran verds! Així és com ajudem al poc que queda del sector agrícola al nostre país!

Que li expliquin a qualsevol pagès de les nostres contrades, que el dia de la Hispanidad, i després d’haver sentit al Molina per les notícies dient que s’acosta una llevantada i que vindran uns quants dies de pluges. Amb el perill que això comporta; com el que tota la collita d’avellanes se’n vagi a norris. El bon home s’haurà de quedar a casa o al cafè fent la partideta, perquè es festiu i no pot sortir amb el tractor a xuclar les avellanes, si senyor!!

O pel dia de la Constitució, en plena campanya d’olives, i que els pagesos s’hagin de quedar a casa seva per a que tots els pixapins puguin sortir amb el seu 4*4 a tombar per les carreteres comarcals del nostre principat per veure que maco que és tot, si senyor!

O al ramader que ha de donar de menjar al bestiar. Que li expliqui al seu bestiar que haurà d’estar cinc dies sense menjar, perquè estem al pont de la Puríssima i un senyor de Barcelona no li deix treure el tractor.

Una vegada més Olmos, Saura i companyia no m’heu defraudat!

Quina serà la propera?? Obligar a pasturar les ovelles amb bolquers reciclables per no omplir el terme d’olivetes?? Obligar anar dues persones en un tractor per a disminuir la contaminació?? Santa paciència!!

Visca l’ecologisme que es practica des de la plaça de Sant Jaume!

INIESTA....

2009-05-07T16:46:00.005+02:00

Avui adjunto una entrevista del 1996 que el periodista de la cadena Ser, José Ramón de la Morena, va fer a l'Andrés Iniesta, quan aquest tant sols tenia 12 anys. No té desperdici.

No vull ser "aguafiestas" i menys avui, que gràcies a un gol seu el F.C.Barcelona va aconseguir derrotar, al darrer instant, el Chelsea. Però, recomano, especialment, escoltar a partir del min.4 quant el periodista li pregunta pel seu equip favorit.

El motiu de posar aquest video, no és un altre, que el de fer tocar de peus a terra a molts seguidors i aficionats blau granes que a dia d'avui coronarien a l'Iniesta com heroi nacional. No hem d'oblidar que no deix de ser un jugador de futbol, que juga al F.C.Barcelona, per l'únic motiu que li ofereix millors condicions que un altre equip. Un detall, per exemple; ja són bastants els anys que porta a Catalunya i encara no li hem pogut sentir ni una paraula en català, per tant, massa apreci a la nostra nació no deu tenir, al menys no el demostra.

Una cosa és futbol i l'altra política i no s'han de confondre. Un no és més català que un altre perquè celebri amb més euforia els gols del barça, per molt que ens ho vulguin fer creure la TV3 i companyia.

SEGUINT AMB EL SR.LÓPEZ....

2009-05-06T11:23:00.002+02:00

Article de David González (AVUI, 6 de Maig del 2009)

Catalunya no és Euskadi (encara)

S’imaginen que un candidat socialista fos elegit president de la Generalitat amb els vots del PP i de Ciutadans? I que aquest socialista hagués quedat 5 escons i 81.000 vots per darrere del candidat més votat a les eleccions, un nacionalista català? I que el preu polític de l’acord de govern fos la descatalanització de TV3, el fre a l’expansió del català com a llengua de l’ensenyament, l’entrega de la presidència del Parlament al PP...? S’imaginen que el pacte l’haguessin cuinat a la Moncloa un Rodríguez Zapatero i un Rajoy amb els respectius caps polítics de les respectives sucursals com a usufructuaris i executors? I s’imaginen que aquesta situació fos possible gràcies a l’exclusió electoral d’almenys un 10% de la ciutadania perquè resulta que quatre sonats pretenen declarar la independència a trets? Doncs aquest és l’escenari que es va consumar ahir a Euskadi. Una maniobra del tot legítima encara que dubtosament democràtica en la seva execució –si entenem per democràcia una ètica, a més a més d’una suma aritmètica–.

I tot plegat amb un plus afegit: finalment, l’espanyolisme, l’únic ciment que relliga el pacte PSE-PP, beneït també per la UPyD, s’ha cobrat el cap de l’incòmode Juan José Ibarretxe. L’home que per tercer cop consecutiu va ser el més votat. I que encara ahir va reunir el suport indirecte de més bascos que Patxi López: els 500.312 que van votar el PNB, Aralar i EA enfront dels 486.493 que representen el PSE, el PP i la UPyD. Però tranquils, que Catalunya no és Euskadi, encara. (PD: Diuen que un tal José María Aznar i un tal Jaime Mayor Oreja van sortir ahir de txikitos per Hernani amb un tal Nicolás Redondo Terreros mentre un tal Zapatero preparava el seu pròxim discurs sobre l’Aliança Interestel·lar de Civilitzacions contra Mr. Spock per haver decidit ser bascovulcanià en lloc d’humanoespanyol.)

TOT PER UNA BUTACA

2009-05-05T14:56:00.007+02:00

Aprofitant que avui el Sr.Lopez acabarà sent investit lehendakari. Fent realitat el seu objectiu, que tots els governs ja seran controlats des de Madrid. Us deixo un parell de vídeos, força interessants.

El primer és del Sr.Lopez, candidat socialista, i el segon del Sr.Basagoiti, candidat del Partit Popular.

PESCAITO PER TOTHOM

2009-04-29T15:19:00.005+02:00

Avui he pogut llegir a http://www.elperiodico.com/ que els organitzadors de la Feria de Abril de Barcelona, han pres la decisió de no reciclar la gran quantitat de brossa que generaran mentre ballen flamenco. El motiu no és un altre que enguany des de l’Agència Catalana de Residus els hi ha tancat una “miqueta” l’aixeta, ja que fins a dia d’avui rajava pel broc gros. Enlloc de 70000 euros, com que hi ha crisis i no es poden permetre despilfarrar els calers, des de l’Agència, “tant sols” els hi poden donar 30000 eurets enguany .

Però es clar, amb aquesta misèria, qualsevol es posa a reciclar la brossa, per tant els organitzadors han decidit refusar la subvenció i anar pel dret. Enguany a la Feria de Abril de Barcelona no es reciclarà res de res. De la notícia n’extrec dues qüestions:

La primera; és necessari que l’ACR subvencionés, fins a dia d’avui, amb 70000 euros per a que els bevedors i menjadors de finito i pescaito fessin les coses com Déu mana i reciclessin la brossa?? Pel que convé si que hi ha calers, però es clar, per posar una depuradora a Maspujols i evitar que les aigües del clavegueram del poble vagin directament a la riera no hi ha ni un duro ni sembla que n’hi hagi d’haver en molt de temps. Però no passa res, no anem a comparar la repercussió que poden tenir aquests mateixos 70000 euros si els posem al mig del fòrum de Barcelona o els posem a la riera de Maspujols on no els veuria ningú.

I la segona i darrera reflexió; algú s’hi ha detingut mai a calcular els milers d’euros que deuen rebre els organitzadors d’aquest esdeveniment. Si sense anar més lluny, avui hem sabut que rebien 70000 euros de l’Agència Catalana de Residus, imagineu-vos quins cabassos deuen rebre de les direccions generals, consells, diputacions i ajuntaments. M’agradaria, que algun dia, algun mitjà de comunicació, pogués publicar la suma de tots els “ajuts”, els que es saben i els que no es saben. I així sabríem quin cost ens suposa a tots els catalans que no falti finito per tots els bailaors i bailaores.

FELICITATS RAC1

2009-04-22T15:00:00.002+02:00

Avui han sortit publicats els darrers resultats del darrer Estudi General de Mitjans (EGM) corresponent als mesos de Gener, Febrer i Març i s’ha confirmat el que es veia vindre des de feia uns anys. RAC1 s’ha convertit, finalment, en la ràdio líder a Catalunya per davant de Catalunya Ràdio i la Ser.
Des del primer moment, el govern tripartit es va capficar en carregar-se la famosa “crosta nacionalista” de la ràdio catalana. Poder s’han sortit amb la seva i més després del cas flagrant que es va donar amb l’Antoni Bassas. Però per sort, la gent és més llesta del que es pensen molts dels que ens governen i han sabut veure que des del govern han volgut posar massa la cullerada. Sinó, no s’entendria que Basté, Clapés i companyia preferissin seguir el seu camí professional en una cadena privada com RAC1 enlloc de Catalunya Ràdio.
L’ ensulsiment de Catalunya Ràdio ja és un fet i ara ja només cal esperar que succeeixi el mateix amb la TV3. No ens enganyem, però si continua mantenint-se en els primers llocs de les audiències, és gràcies al futbol i pel bon moment que està passant el F.C.Barcelona. Això si, un dia o altre vindrà el temps de les vaques flaques i l’aixeta del futbol es tallarà. Pel que es diu, molt probablement, la temporada vinent i serà llavors quant la televisió pública catalana passarà per moments similars als que està passant la seva companya de corporació.
Aprofitant que surt el tema del futbol i la TV3, deixeu-me fer un apunt abans d’acabar.
No sé fins a quin punt es moralment just que una televisió pública dediqui, principalment, la programació d’un cap de setmana a retransmetre tota mena d’esports. Començant pel futbol (aquesta setmana Nàstic,Barcelona, Madrid i Espanyol) i seguint per la Formula 1. Es que no podem oblidar que tots aquells que ni els va ni els ve els esports també paguen amb els seus impostos per aquesta televisió. Per tant, no sé jo si els resultats de les audiències són suficients per justificar aquesta posició primordial dels esports.

ANUNCIAR-SE EN CASTELLÀ

2009-04-21T15:37:00.003+02:00

Darrerament he estat observant que cada vegada són més els anuncis en llengua castellana que apareixen a la televisió pública catalana. L’únic motiu per justificar que una empresa anunciï els seus productes en castellà en un canal que tant sols emet en català, que per tant la seva audiència compren perfectament aquesta llengua, és el purament econòmic. Tot i que a mi no em faran creure aquest teòric argument econòmic, ja que el cost de doblar un espot no deu ser ni comparable al cost que pot tenir una campanya de publicitat en un canal com la TV3. Per tant, la única raó d’aquesta mena de comportament és un menyspreu i una manca de respecte cap a la llengua catalana.

La sorpresa, de fet cada cop menys, ha estat meva, quant el darrer anunci que he pogut veure en castellà per la TV3, no era altre que el d’una promoció turística de la comunitat valenciana. De fet, no em sorpren, tot al contrari, ja que ja sabem de quin peu calcen els que governen més avall de la conca de l’Ebre i que en pensen del català.

Tot i aquests fets, els que encara creiem en els Països Catalans no ens donarem per vençuts i seguirem creient en la unitat de la llengua catalana per molt que els dolgui.

SANT MARC

2009-04-17T10:43:00.003+02:00

CREUS PELS COLEGUES

2009-04-14T16:11:00.003+02:00

Aquests dies s’ha filtrat a les notícies algunes de les creus de Sant Jordi que s’han d’entregar enguany. I com era d’esperar, el govern socialista no ens ha defraudat i ha mantingut el llistó al mateix nivell d’aquests darrers anys.
Després d’entregar l’esmentat reconeixement l’any passat a José Manuel Lara, editor de Planeta i propietari de la Razón, on només cal llegir l’editorial o algunes de les col·laboracions per veure de quin peu calcen, ens pensàvem molts que ja havíem arribat al límit.
Doncs no, enguany s’han superat i a la llista de distingits hi apareixen noms com: Santiago Dexeus, que no és capaç de traduir en català la web de la seva clínica, el propietari de la cadena de roba Mango, que no es caracteritza pel bon tracte a la llengua catalana i sinó només cal que entreu alguna de les seves botigues per comprovar-ho. I finalment, la cirereta del pastís, ha estat l’escriptora Ana María Matute, nascuda a Barcelona, que no tant sols no ha utilitzat la llengua catalana en cap de les seves nombroses obres sinó que a les seves edats, s’ha apuntat a tots els manifestos que es dediquessin atacar la llengua del nostre país. Parlo del Manifiesto por la lengua común creat per defensar la persecució de l’espanyol a Catalunya.
Tant sols ens queda esperar que quant a Catalunya hi torni haver un govern català, se’ls hi podrà retirar la creu de Sant Jordi a tots aquest premiats pel tripartit. Això si, el que si que hauran aconseguit i serà molt difícil de recuperar és el prestigi que gaudien els esmentats premis.

LA TROBA KUNG-FÚ A MASPUJOLS

2009-04-03T13:38:00.001+02:00

El proper 1 6 de maig podrem gaudir de la Troba Kung-Fú a Maspujols. L'esdeveniment serà possible gràcies a l'Associació Milubis i sobretot al Guillem i al Màrius per tots els fils que han mogut per a que el concert sigui una realitat. Sinó fós per ells, no hauria estat possible tenir un grup d'aquest nivell a Maspujols, només cal mirar quins són la resta de "poblets" de la gira (Terrassa, Granollers, Berga...). Ens hi trobem!

ARANTZA QUIROGA

2009-04-01T16:00:00.004+02:00

El que feia temps que s’olorava ja s’ha confirmat. Euskadi ja té presidenta per al parlament. La senyora Arantza Quiroga, amb 36 anys i 15 anys de carrera política que va començar com a regidora a l’ajuntament d’Irun serà la futura presidenta.
Jo, no entro a opinar si és una persona vàlida per a presidir un parlament basc, però el que si que em costa d’entendre; es com pot ser que una persona pugui arribar a presidir el parlament sense ser coneixedor de la llengua del seu territori? Jo, innocent de mi, pensava que els partits “constitucionalistes” apostaven per al bilingüisme, però ja veig amb quina mena de bilingüisme creuen. Espero que amb el temps, al menys l’arribi a entendre, perquè sinó ja m’explicaran a mi quin sentit tindrà per a un diputat expressar-se en euskera al parlament, si la presidenta no sap ni de que parles.
A més a més, com pot presidir el parlament del poble basc una persona d’un partit que no l’han votat ni un 13 per cent de la gent que encara creu en unes eleccions “democràtiques”. Eleccions on només s’hi poden presentar els partits que convenen, matemàticament parlant. Després es queixaran que la gent no cregui en la política i en les eleccions, com s’ha de confiar si després veus que es fan aquests disbarats. Això sí, el senyor López amb gestos com aquest ja s’ha assegurat la seva butaqueta a la lehendakaritza.
Comença una nova etapa al territori basc i sincerament no promet massa. No creieu que amb gestos d’aquest tipus es radicalitzarà el conflicte basc? poder ja els interessa als “constitucionalistes”... el temps ens donarà la resposta.

PROBLEMES AMB LA TRADUCCIÓ

2009-03-30T14:51:00.005+02:00

Us adjunto un retall del Mon a RAC1, relacionat amb el darrer post del blog sobre la retirada de les tropes espanyoles de Kosovo.
Com menys referències es facin a Catalunya i Euzkadi, millor, no sigui cas... que algun beneit ho pogués comparar amb Kosovo. Llàstima que el portuguès s'entén perfectament.

KOSOVO I LA SRA.CHACÓN

2009-03-26T16:58:00.003+01:00

La senyora Chacón, cap de llista del PSC en les darreres eleccions, ha pres la decisió de retirar les tropes espanyoles de Kosovo. Fet que ha aconseguit deixar en evidència a escala internacional la política exterior del govern socialista. Un cop finalitzat el govern del senyor Bush, on les relacions amb el territori espanyol han estat inexistents, la millor targeta de visita per anar a restaurar les relacions amb el recent escollit president dels Estats Units, el senyor Barack Obama, no crec que fos retirant les tropes de Kosovo.
Per tant, és bastant evident que hi ha un altre motiu que preval més que "l’amistat" amb la primera potència mundial. Aquest motiu no és un altre que ha estat reconeguda la independència de Kosovo.
Com es veuria des de les Espanyes que les tropes de la senyora Chacón estiguessin patrullant per un estat que ha aconseguit la seva independència?? Tant de mal faria que la gent acabés comparant Kosovo amb Catalunya i Euskadi?? Si Espanya veu Catalunya com Kosovo, vol dir que són més optimistes que moltíssims catalans i això ens honora.
Dedueixo que tot ha estat un canvi d’estratègia del govern de Zapatero que ha decidit donar una aclucada d’ulls a les comunitats més recalcitrants d’Espanya, veient que les seves relacions amb els partits nacionalistes ja són gairebé inexistents, a excepció d’ERC que encara hi confia amb el PSC dels Montillas, Chacons, Corbachos i companyia.

Sra.Chacón el dia de prendre possessió del càrrec del ministeri de

Defensa i cridés als quatre vents Viva España i Viva el Rey!

LA U.E.MASPUJOLS AL PIT

2009-03-24T15:03:00.007+01:00

El passat divendres dia 20 de març hi va haver la 2ª TROBADA A CATALUNYA D'AMICS DEL FACEBOOK DEL XAVIER SALA MARTIN. En aquesta ocasió, enlloc d'un sopar com a la primera cita hi va haver una calçotada.
Durant el transcurs de l'acte, els amics del facebook (en té 5000, que és el límit que deix el facebook) li van regalar un xandall.
En aquest xandall, com es pot veure a la foto, hi surten impreses centenars de fotografies dels amics del famós economista i entre aquestes fotografies, com no, en un lloc prioritari, hi ha l'escut de la U.E.Maspujols.
Aquest detall ha estat possible a l'Agustí, exjugador de la U.E.Maspujols, que ha estat al davant per a que aquesta segona trobada dels amics del Sala Martin fos tot un èxit. Gràcies Agustí!

VENGA, FUERA, VAMOS!!

2009-03-18T15:17:00.003+01:00

Jo pensava que els mossos anaven amb espardenyes i parlaven en català...

REFERÈNDUM D'AUTODETERMINACIÓ

2009-03-18T14:42:00.007+01:00

Avui he rebut aquest email i he cregut convenient que podria fer-ne reso mitjançant el blog. Des d'aquí us animo a signar si creieu en l'autodeterminació de Catalunya.

Què la ILP (iniciativa legistaliva popular) per aconseguir el referèndum sigui un èxit.

Has signat?

http://ilp.deumil.cat/

Ha arribat el moment d’exercir aquest dret del poble de Catalunya a l’autodeterminació mitjançant la celebració d’un referèndum en el qual tots els catalans i catalanes puguin participar de la decisió del futur que volen per Catalunya.

Article únic.

1. Es convoca un referèndum en el qual es crida a participar a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya amb dret de sufragi actiu, per tal de sotmetre a la seva decisió la pregunta següent:

Està vostè d’acord que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, Democràtic i Social, integrat en la Unió Europea?

2. La consulta se celebrarà el dissabte 12 de setembre de 2010.

"Ara estem en la fase prèvia a la tramitació. Això vol dir que el que estem fent ara és aconseguir el màxim d'adhesions possibles a la comissió promotora.

En aquesta primera fase, les adhesions per la web serveixen, doncs només necessitem, per a la tramitació de la ILP, una relació dels membres de la comissió promotora i les seves dades.

Si la Iniciativa Legislativa Popular s'admet a tràmit, aleshores començarà la recollida de signatures que marca la llei, que són 50.000. Aquesta serà la segona fase.

A partir d'aquí, un cop aconseguides les 50.000 signatures, la llei entraria al parlament per a ser debatuda, i si s'aprova, es convocarà el referèndum.

Encara queda molt de camí, i no és una tasca fàcil. Només dependrà de la força que tinguem per poder superar les diferents fases.

Us animem a tots a signar per a aconseguir superar el primer pas, que és l'admissió a tràmit de la ILP."

http://ilp.deumil.cat/

EL PREU DE LA LEHENDAKARITZA

2009-03-16T16:06:00.003+01:00

Des del primer de març, el senyor Zapatero s’ha quedat sol a Madrid. Aquesta setmana s’ha vist com començava a perdre votacions al Congrés, per ara no és res greu, ja que tant sols es tractaven de comissions d’agricultura i cultura, però segurament, això només és un avís i el problema s’agreujarà amb el temps.

Amb la victòria per majoria absoluta del senyor Feijoo a les terres gallegues, s’ha trobat que ja no té cap sentit el pacte amb el BNG, que ja té prou feina dintre del seu partit, després de la recent dimissió del senyor Anxo Quintana.

On no gosa trucar el senyor Zapatero és a casa del PNB i més ara que ja ningú dubta que el senyor López acabarà sent el lehendakari amb el suport del PP, tot i no guanyar les eleccions.

La setmana passada la senyora de la Vega ja va tantejar al Ridau i al Duran pels passadissos del congrés. Però, després d’haver-los enganyat una vegada ho tenen clar i més ara que el senyor Castells ja deix entreveure que Catalunya no tindrà un nou finançament.

Per tant com a conseqüència de les darreres eleccions a Galícia i a Euskadi, el PSOE de la Chacón i companyia es trobarà sol al congrés. Podrà Zapatero aguantar tota la legislatura sense cap mena de suport? Segurament que no, i és per això que pels mitjans de comunicació ja es comença a parlar d’eleccions anticipades. Però, es clar, al PSOE el que li agradaria es que s’avancessin les eleccions catalanes i no les espanyoles, sempre interessa més mantenir la butaca a la capital, que allà és on es decideix tot. Així que, és molt probable que a Catalunya haguem d’escollir nou president de la Generalitat d’aquí pocs mesos i tot per a que els socialistes puguin gaudir de la lehendakaritza.

RELATS DE DONA

2009-03-05T15:01:00.005+01:00

Diumenge dia 8 de març és el dia Internacional de les Dones i és per aquest motiu que l'Ajuntament de Tarragona ha organitzat el 9è Concurs literari "Relats de dona". El primer premi del concurs ha estat per un escrit de la meva germana, la Ma.Clara. Per aquest motiu, avui he decidit posar-lo al meu blog.

http://www.tarragona.cat/lajuntament/jornades/dia_dona/

Ella

Els primers raigs de l’astre matinal em desperten; m’enlluernen. El blanc dels mobles, de les parets i dels llençols em fan feixuc el despertar. Encara més. La Concepció s’afanya a aixecar del tot la persiana. Veig el parc, enteranyinat. Deu ser cosa de la vista, cansada pel pas dels anys, les malalties, la medicació...per tot. Crec. Ja m’he avesat a aquesta boirina repelosa que s’anteposa entre els meus ulls i el parc. Potser és cosa d’aquesta maleïda pol·lució, la que m’esborra el poc que puc veure. M’incorporo, aixeco la part superior del cos, em tombo, tot baixant les cames. Em poso les sabatilles de feltre blaves. Amb el temps he après a deixar-les ben a la vora del llit: no suporto el contrast de l’escalfor al llit amb la fredor del gres. Somnio. Em desvetllo. Noto que la Concepció m’apropa el got als llavis. Noto les pastilles gola avall. Maleïda medicació. O potser beneïda. Què faria sense ella? Seria a l’altra vida. Acluco els ulls. Percebo que el dolor s’esvaeix, es fon, la sensació d’alleujament m’envaeix gratificant. La Concepció em posa òpera i aquells moments es converteixen ràpidament en els millors del dia. L’Elisire di Amore. En aquell instant, destil·len imatges en el meu cap procedents del calaix de la memòria. Un bell saló envellutat de color vermell amb tot de ribets daurats. Del sostre, pengen làmpades d’aranya que semblen folrades de lluentons. Copes de cava amb bombolles incessants. Somriures. La neu cobreix el novembre a Berlín. Una platea que emana glamour. Ella. La porta es tanca de cop. El seu soroll sembla no tenir compassió i em trasllada cruelment a la realitat. Tot i així, preciso d’uns segons per tornar plenament d’allà on era. Juguesca del pensament que viatja fugaçment. Malgrat tot, aquella mirada em fa tornar a l’ara de seguida. Me n’adono ràpidament. Té uns ulls com a imans. No puc deixar de mirar-la. Té el rostre esblanqueït. La miro persistentment. Els seus llavis de color de préssec són alhora pàl·lids. I els ulls translúcids grisos, o verds o potser blaus. Són com el llac de casa els avis. Com aigües penetrables, com si en qualsevol moment m’hi pogués submergir. Em mira impertèrrita. Porta un vestit d’organdí, negre, que fa destacar el pomet de roses vermelles que sosté amb les dues mans a l’alçada del pit. Uns cabells foscos i enrinxolats s’escolen per sota el barretet lligat al coll amb vetes de ras. Tot ben negre. La nena, sense deixar de guaitar-me, acarona serenament amb els seus ditets els pètals d’una de les roses. Em somriu. És un somriure infantil nítid, però no és pas tendre. M’esborrona. Tot i que ella sembla conèixer-me, jo no recordo haver-la vist abans. Els ulls closos, una altra vegada. Una imatge agradable m’omple la mirada. Ella. Veig la seva cara harmònica i bella. El sol la enlluerna i li obliga a aclucar els ulls donant-li un aire desafiant a la seva mirada. Som asseguts en uns dels tants bancs a Tiergarten. Se senten els corbs que rondinen. Parlem de tot i parlem de res. M’agrada. Només escoltar la seva melodia ja em reconforta. M’agradaria acariciar-li la galta, però em fa por fer-li mal. Se la veu tan fràgil, però alhora tan forta. L’ària, el tenor em retornen al meu lloc real. Una llàgrima furtiva. La Concepció em pren la tensió. Se la veu cansada, o potser amoïnada. Amb una mirada clement, li demano que apugi una mica el volum. És el punt àlgid. La veu del tenor encara aconsegueix que un corrent fred i ràpid em recorri subtilment l’esquena. És inevitable tornar enrere. Ella. Els fanals de Unter den Linden li ombregen el rostre. És tard i el fred de l’hivern ja es fa sentir en plena tardor. Me la miro amb deliri d’infant. Aquella llum la converteix en una dama misteriosa, diàfana. Sempre he pensat que Berlín hi ajudava, a donar aquesta aura romàntica. Nemorino i Adina. Les seves veus esplèndides en l’últim tram de l’acte em deliren. Si no fos on sóc, en aquest jaç inhospitalari, el volum ja hauria estat més alt. Quan acabi, li diré a la Concepció que me la torni a posar. Em reconforta tant. Utilitzo part de les meves febles forces en balancejar el cap a dreta i esquerra, lentament, amb els ulls clucs. Bellíssima. Final de l’òpera. Obro els ulls. Ressegueixo les parets blanques del meu voltant amb la mirada. De cop, la mirada s’atura. La nena encara és allà, confinada en el marc de la porta d’entrada. La porta és oberta. Es veu el passadís de l’hospital, la gent amb cara de pressa i d’amoïnament. Tots passen de llarg. Ningú para esment a la presència d’aquella nena endiumenjada pulcrament. Resta immòbil: el mateix mig somriure del que hi brolla misteri i...els ulls, aquells ulls. Tot és igual com abans. O no. Una cosa de la imatge aconsegueix desconcertar-me. Aquell pètal que la nena acaronava amb parsimònia ha deixat de ser formós. S’ha pansit. El vermell ja no és intens. S’ha tornat de color marró com les fulles de les catifes de tardor. És ben sec, talment com quan la natura es...mor. El somriure misteriós desapareix. La seva mirada s’entendreix. El pètal comença a caure, lentament. Em sembla que triga una eternitat en arribar al terra. Amb el seu ditet índex m’indica que m’hi apropi. I aquell somriure que em vol acompanyar. De sobte, tot es torna clar, comprensible. M’ha arribat la meva hora. La Concepció avisa el metge esglaiada, però el pètal mort ja és al terra. I el meu últim pensament, que és per a...ella.

EUSKADI JA ÉS ESPANYA

2009-03-02T15:28:00.004+01:00

Des d’ahir al vespre, Euskadi ja és Espanya. Primer va caure Catalunya i ara ja ha cedit Euskadi, l’únic reducte que ens quedava als nacionalistes.
Els partits espanyols, movent cel i terra, han aconseguit el que buscaven, la lehendakaritza. Per arribar a l’objectiu han hagut de privar del vot a més de 100000 persones, que haurien significat de set a vuit escons.
Així és molt fàcil guanyar el partit, és com si els nacionalistes comencessin amb quatre jugadors menys. En resum, ara ja tenen l’Espanya que volien, tota i completament tota, controlada des de la capital del regne, Madrid. Tot i que per arribar al control el PSOE hagi de pactar amb el PP, UPD (depen de l’escó que balla de Eusko Alkartasuna, no els caldrà ni parlar amb la Rosa Diez) en el cas d’Euskadi i amb ERC i ICV per al cas de Catalunya
L’objectiu prioritari dels socialistes és governar. Si convé pactar amb el dimoni s’hi pacta i així d’aquesta manera tornarem a veure com el guanyador de les eleccions, el senyor Ibarretxe amb 30 escons, s’haurà de conformar amb l’oposició al govern presidit pel PSOE i el senyor Lopez, amb tant sols 24 escons.
I si això no fora tot, Galícia ens ha acabat alegrant la vetllada amb la majoria absoluta del senyor Feijoo.

Vénen temps difícils per als nacionalistes i ara si, si es que encara quedava algú que hi confiés, el finançament de Catalunya, ja el podem donar per ben mort i enterrat.

HOTMAIL EN CATALÀ

2009-02-25T15:02:00.001+01:00

Per tots aquells que tingueu alguna direcció de correu al hotmail que sapigueu que ja ens ofereixen la possibilitat de tenir el correu en català. No sé els calers que ens haurà costat, però bé, tant hi fa, ja que disposem d’aquest servei aprofitem-ho. Per fer-ho, aneu a la part superior dreta i cliqueu a Opcions, us apareixerà la llengua hi cliqueu i s’obrirà un llistat de totes les llengües possibles. A la penúltima posició, per davant del Tieng Viet hi trobareu el Català.

TEMPS VARIABLE A BARCELONA

2009-02-24T15:20:00.006+01:00

Avui vull denunciar una vegada més, amb un petit e insignificant exemple, el centralisme que practiquen els mitjans de comunicació “catalans”. Aquest cas és RAC1, cadena privada de ràdio que forma part del Grup Godó. Al ser una cadena privada poc hi podem dir i fer, ja que al menys no la paguem amb els diners de tots els catalans. Però, al menys, que no se’n vanagloriïn de ser la primera emissora del territori català. El mínim que els demanaria es que aixequin una mica més la mirada, que més enllà de Collserola també hi ha vida, i en català.
L’exemple, com he dit anteriorment, és insignificant, però crec que a l’hora representatiu. És més important el temps variable amb un núvols que es trenquen de Barcelona, que els núvols compactes amb possibilitat de pluja del sud de Catalunya. Que hi farem...
El tall que us he posat és del temps ofert per Abel Queralt al programa del Basté, del divendres 20 de febrer a les set del matí. El senyor Queralt fent la crònica del temps va aconseguir que apagués la ràdio i em posés a escoltar les idees que anaven passant pel meu pensament.

VINE AMB MI

2009-02-19T15:15:00.006+01:00

Avui, vull parlar d'un cantant de les nostres contrades, Pradell de la Teixeta. Ell és el Jesús Fusté un gran cantant i millor persona.
Era l'hivern del 2007 quant jo estava a l'ajuntament i va fer cap un noi, tapat fins a les orelles, ja que aquells dies d'hivern, el fred apretava. Venia amb la intenció de poder parlar de la seva obra i presentar una mica el seu espectacle. El vaig atendre i des del primer moment vaig veure que era un músic diferent, sentia la seva música, la vivia i transmetia aquesta sensació a qui l’escoltava. A més a més, és un músic, d’un petit poble com el nostre, que tot i que no sigui de la nostra comarca, si que limita amb el Baix Camp.
Després de parlar més d’una hora de la seva vida i obra musical, em va entregar una maqueta (Lletres d’aigua) per a que la pogués escoltar. La veritat es que em va convèncer i molt. Aquestes bones sensacions les vaig transmetre als meus companys del Patronat del Casal i vam decidir que el podríem portar per la Diada Nacional.
L’onze de setembre quant el concert, prometia i molt, la pluja va voler agafar el protagonisme de la vetllada i va obligar a suspendre l’acte quant tot just portava tres cançons.
El primer dolgut per haver suspès el concert, va ser el mateix Jesús, que tenia moltes ganes de mostrar la seva obra al poble de Maspujols. Per aquest motiu, quant estàvem aixoplugant-se de la pluja a l’Esplai dels Jubilats, em va prometre que tornaria i ens va oferir que per Sant Jordi el podríem tornar a tenir a Maspujols.
Així que, esperem que el 23 d’Abril el temps ens respecti aquesta vegada, i podem gaudir de la seva música, que molt probablement enguany serà en una nova ubicació, però ja anirem informant més endavant.
Mentre escric aquest post estic escoltant una de les seves cançons, que més em posa la pell de gallina, Vine amb mi, i es per aquest motiu que us la poso al blog per a que la podeu escoltar i opineu. N’estic segur, que d’aquí uns anys se’n parlarà i molt d’aquest cantant de Pradell de la Teixeta.

HASTA LA VICTORIA SIEMPRE

2009-02-16T15:10:00.005+01:00

Dissabte, davant d’un dels favorits de la categoria, el Salou, la Unió Esportiva Maspujols va poder treure un punt. Abans de començar el partit qualsevol aficionat o jugador groc i negre hauria signat l’empat, però tal com va anar el partit dol i molt. Ja que faltant cinc minuts pel final del partit anàvem guanyant per 1 a 0 (gol de Xapi, que es converteix en el màxim golejador) i el Salou jugava amb tres homes menys, tothom donava per fet que els tres punts es quedarien a Maspujols, aquí va estar el problema crec jo, ja que com molt bé diu la dita; “no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat” i això és el que va passar. En una ocasió puntual la sort se li va girar de cara al Salou i va anotar el gol de l’empat, que va emmudir el municipal.
Amb el partit de dissabte ja són dues setmanes consecutives que la mala sort acompanya a la Unió Esportiva, esperem que un dia o altre es giri la sort.
Al final del partit les cares dins del vestidor dels jugadors i entrenadors deixaven molt clar que dissabte és un d’aquests partits que fa mal, però també és un dels partits que serveix per esperonar a la gent a lluitar per quelcom, i aquest quelcom és demostrar que lluitant aconseguirem vèncer aquesta mala sort i començaran arribar els bons resultats.
Per últim, comentar, que experiències com la de dissabte, fan que poder formar part d’un equip de futbol (i no un qualsevol, sinó la Unió Esportiva Maspujols), a dia d’avui, per mi no tingui preu (la llàstima es que cada dia que passa, veus que queda menys temps per poder seguir lluitant pels colors grocs i negres, els anys passen…). Veure com un grup de persones s’uneixen per lluitar contra les adversitats i aconseguir un objectiu comú i tu poder ser partícip d’aquest grup, val molt, massa.

JA SOM 3000

2009-02-12T11:37:00.003+01:00

Ja son 3000 les visites rebudes al meu blog i això s'ha de celebrar! Aixi que prepareu-vos companys!

D3M I ASKATASUNA

2009-02-10T15:34:00.005+01:00

El Fiscal General de l'Estat i el Tribunal Suprem s’han donat molta pressa, en l’aplicació de la Llei de Partits per impedir que les candidatures de l’esquerra abertzale (D3M i Askatasuna) es puguin presentar a les properes eleccions al Parlament d'Euskadi. Aquest és l'Estat de Dret que tenim que va donant lliçons de democràcia a tothom.

Aquesta era una decisió presa als despatxos de la Moncloa amb l’únic objectiu d’aplanar el camí dels socialistes al Govern d’Euskadi (ja governen a Galícia i a Catalunya, ja només els queda governar a Euzkadi, per a tenir tots els “nacionalistes” controlats). Sembla que en la qüestió Basca s'il·legalitzi segons convingui. Està molt clar, els números parlen, estadísticament parlant interessa al PSOE que no hi hagi llistes de l’esquerra abertzales a les eleccions del proper 9 de març. Però en canvi, si que va interessar que a les passades eleccions municipals si que hi haguessin llistes d’ANV, en alguns municipis bascos, de que depèn que es permeti presentar-se l’esquerra abertzale? quin criteri segueix la justícia?

El resultat d’aquesta decisió es que prop de 200000 ciutadans del País Basc no puguin votar partits abertzales a les properes eleccions generals del 9 de març.

El fet que els abertzales no puguin presentar-se a aquestes eleccions es un greu error del Govern que només està pendent de les enquestes i el que diran uns i altres, i quants vots et pot donar o treure segons quina mesura adoptis. Tal com es va fer amb el tancament d’alguns mitjans de comunicació, l’objectiu era escapçar la llibertat d’un sector de la societat basca a la qual es nega el dret democràtic de participar en el procés electoral.

JA EN SÓN 51000

2009-02-04T15:54:00.006+01:00

Avui que hem pogut llegir a la premsa que ja són més de 51000, el nombre d'aturats a la nostra demarcació. He volgut posar al blog una petita llegenda que espero que no ens deixi indiferents. Poder és el moment de fer un gir a la vida, sempre hem de mirar endavant.

Conta una llegenda que un Mestre rondava pels camins amb el seu aprenent Un dia van arribar a una pobra caseta i s'hi van apropar a demanar una mica de menjar. Els humils habitants els hi van oferir una mica del que tenien. Al veure’ls tant pobres el Mestre els hi preguntà: “Com s’ho fan per viure? i l’amo de la casa li va respondre:”Doncs, miri, tenim una una vaca que ens dóna llet, una petita part la consumim nosaltres i amb la resta en fem formatge i el venem al poble i amb el que en trèiem comprem el que podem. Som pobres, però gràcies a la vaca anem tirant”.

Després de reposar una estoneta el Mestre va despertar a l’aprenent per continuar el camí. Quant ja s’havien allunyat uns metres de la caseta li va dir: “Torna a la casa, agafa la vaca i tira-la pel precipici”. El noi s’espantà, però, fidel al seu Mestre, va complir les seves ordres. El seu sentiment va ser d’horror i mai va poder superar el trauma que aquesta ordre tant cruel li havia causat al seu esperit.

Uns quants anys més tard, el jove aprenent va passar casualment pel mateix camí. I se’n va recordar de la terrible acció que havia comès. Va buscar la pobra caseta per veure quin havia estat el destí de la humil família. Li va costar trobar-la. On abans hi havia la pobra caseta ara hi havia una formosa casa, amb un jardí molt ben cuidat, un hort, flors i bestiar de corral. “Pobra gent” va pensar per dins “Amb la meva cega obediència, al matar la seva vaca els hi vaig causar un dany irreparable i van haver de traslladar-se.”
Es va apropar i va trucar a la porta. Un home gran va sortir a rebre’l, el seu rostre transmetia felicitat. Li va resultar vagament conegut. “Senyor” preguntà “em podria dir que va ser de la família que vivia en aquesta casa fa molts anys?” – “Doncs – va respondre l’ancià – Vostè veurà, nosaltres vivim, en aquesta casa des de sempre, mai ha estat de cap altra família”. Sorprès el jove insistí: “Però, aquí vivia una família humil, que vaig tenir la sort de conèixer fa molts anys, de veritat que són la mateixa família? Com s’ho van fer per progressar tant? “
“Nosaltres vivíem d’una vaca que ens donava llet i amb la que sobrava en les arreglàvem per a subsistir. Un dia, la vaca va morir al caure pel precipici i vam haver d’espavilar-nos per a sobreviure. Els meus fills van començar a cultivar l’hort i els seus productes ens servien d’aliment i ens servien per abastir el mercat del poble, jo vaig aprendre les arts de la terrisseria i em vaig convertir en un conegut artesà, avui venen de molt lluny a comprar les meves peces, la meva esposa va emprendré els treballs de costura i els seus vestits també són apreciats kilòmetres a la rodona. Vam prosperar i vam acabar amb la pobresa. Déu ens va ajudar matant a la vaca!"

delCamp.cat

2009-01-30T15:06:00.005+01:00

Guillem Ramos-Salvat i Sergi Zorrilla s’han reunit aquesta setmana amb el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, que es va interessar pel projecte de comunicació que estan desenvolupant. El primer diari digital que cobrirà el territori d’una vegueria, concretament la del Camp de Tarragona. La informació la difondran tant per Internet com per mòbil.
Actualment estan ultimant els detalls del projecte “delCamp.cat”, que té previst sortir a la llum el proper mes de juliol. De moment, els joves emprenedors tenen fet el pla d’empresa, el disseny del diari i ja compten amb una petita xarxa de col·laboradors-corresponsals per dotar el portal de continguts.

http://www.delcamp.cat/

Notícia extreta de l'UVIC.cat

TENGO UNA PREGUNTA PUNXA!

2009-01-28T11:27:00.004+01:00

Les respostes del senyor Zapatero dilluns a la nit a Tengo una pregunta para usted no van mobilitzar l’audiència catalana, que van respondre molt per sota de l’expectació que va generar la presència a TVE del president del govern espanyol. Així, la mitjana estatal de quota de pantalla va ser del 30,5 per cent, a Catalunya Zapatero es va haver de conformar amb només el 17% de quota de pantalla. En aquells moments guanyava l’opció de CSI (23,3%), que oferia Tele-5, i a TV3, entre, Crackòvia i Ventdelplà (21,5%).
D’aquesta dada en trec conclusions. La primera que se’m ocurreix al sentir la dada es que aquesta punxada del Zapatero a Catalunya poder ve donada per l’èxit de Crackovia i Ventdelplà, però tampoc veus que pugui ser el motiu real, ja que aquest programes tampoc acaben sent els líders d’audiència en la seva franja. Per tant, jo arribo a la conclusió de que deu ser degut a altres motius, jo penso que poder es degut a que els catalans cada vegada es senten més allunyats de l’estat espanyol i és per aquest fet que interessa poc el que digui el seu president en un programa fet a mida per la televisió pública. Ja són tantes les vegades que ens ha enganyat aquest senyor (retallades de l’estatut, falsos finançaments...) que la població catalana, en general, ja no el vol sentir més mentint i prometent fets que mai complirà. Tot i que si fem una mica de memòria, la majoria dels electors que van votar en les darreres eleccions generals van confiar en la seva paraula i la de la ministra de defensa , Sra. Chacon, donant amb els seus vots, 25 diputats al PSC-PSOE, sent la força política majoritària a Catalunya. I tot i les seves mentides, n’estic més que segur que si es repetissin avui les eleccions, els socialistes aconseguirien els mateixos resultats per molt que dilluns no el volguessin ni veure i preferissin veure el CSI. Tornarien a confiar-hi el seu vot. Poder que hi rumiem i d’aquí uns mesos quant ens facin anar a votar fem una mica de memòria.

MOLT PER APRENDRE

2009-01-27T15:36:00.004+01:00

Avui us adjunto un petit paràgraf extret del correo digital on hi apareixen un llistat de mesures que havia fet el govern basc i les diputacions corresponents per evitar desgràcies pel temporal. Entre les que em sorprèn i us assenyalo en negreta hi ha que van tancar les instal·lacions esportives i es van anular les competicions escolars, com molt bé sabem els dissabtes al matí son molts els joves que participen en competicions escolars. Poder ara no se’n penediríem de la mort de quatre crios a Sant Boi. Una altra mesura que m’ha sorprès , perquè això si que es pensar en tot, és la darrera. Es va suspendre la recollida d’escombraries per evitar així que els contenidors vagin d’un costat a l’altre del carrer per la falta de pes. Això si que es un govern seriós i demostra un compromís amb la societat a l’hora de treballar. Una vegada més el govern basc s’ha passat la mà per la cara. Mentrestant aquí es justifiquen dient que el temporal de vent va ser un fet inaudit i que no podem trobar cap registre de velocitats del vent similars al llarg de totes les dades que es posseeixen, excuses!!

A veure sinó perdem el temps parlant de la velocitat variable i de les manifestacions de Palestina, i el senyor Saura i la seva conselleria es posen les piles i no es dediquen tant sols a fer mesures per a recaptar diners de la població, espavil!!

Paràgraf extret del correo digital:

“Junto a ello, todos los servicios públicos vascos y los sectores privados de carácter estratégico recibieron avisos de alerta máxima. La Ertzaintza, los Bomberos, Osakidetza, las autoridades portuarias, las empresas de energía y comunicaciones y los aeropuertos fueron convidados a reforzar sus plantillas y estar alerta ante el desarrollo del temporal. La Diputación vizcaína anunció que sus bomberos «doblarán guardias» si es necesario y la DYA reforzó su parque de ambulancias. El centro de coordinación de emergencias y el teléfono 112 tuvieron activos a todos sus operadores durante la noche.
Se cerraron instalaciones deportivas, se anularon las competiciones escolares y se difundieron recomendaciones básicas para la población que se mantienen hoy, ya que el paso del ciclón dejará aún varias horas de tormentas intensas en la comunidad. La principal: evitar cualquier actividad al aire libre. También hay que descartar ir al monte y realizar actividades acuáticas; procurar no circular con el coche y tratar de no permanecer en lugares donde haya riesgo de desprendimientos de tejas, andamios, fachadas o macetas. La actividad de ocio institucional ha quedado prácticamente suspendida. Se han cerrado parques, museos y otras dependencias. Incluso el servicio de recogida de basura de numerosos municipios se canceló para evitar que, por falta de peso, los contenedores fueran proyectiles a merced del viento. "

Pi caigut pel temporal a les Borges del Camp.

DEU MIL A BRUSSEL·LES

2009-01-23T16:43:00.004+01:00

En els darrers mesos ha anat consolidant-se una iniciativa sorgida de la societat civil: Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana (http://www.deumil.cat/); l'objectiu de la qual és que milers de catalans i catalanes es manifestin el proper 7 de març pels carrers de Brussel·les -capital de les institucions europees- sota el crit de "Volem l'Estat propi!" en defensa i reclamant l'autodeterminació del nostre poble.

Deu mil a Brussel·les per l'Autodeterminació de la nació catalana pretén aconseguir que l'autodeterminació del nostre poble figuri en l'agenda internacional, especialment l’europea, i que els partits polítics nacionals es declarin compromesos amb aquest dret i a treballar per a garantir-ne l’exercici.

La iniciativa de la marxa a Brussel·les és de caràcter transversal i està totalment oberta al ciutadà individual, així com també a les associacions que conformen la nostra societat civil, especialment les plataformes que en els darrers temps han estat protagonistes de les mobilitzacions més grans en resposta a les agressions contra les nostres llibertats i que reclamen el dret a decidir. També es dirigeix als sectors professionals i agents socials, empresarials i sindicals que entenen que la defensa dels seus sectors i interessos va íntimament lligada a una major capacitat del país per decidir les pròpies polítiques. I, sobretot, va dirigida al ciutadà català que, cansat que no se l’escolti, vol manifestar amb la seva pròpia veu a Europa, i al món, la nostra voluntat de ser una nació lliure.

Deumil.cat no està sotmès a cap sigla política específica i vol treballar obertament, mantenint l'autonomia de les persones, organitzacions i plataformes que persegueixin el mateix objectiu: l'autodeterminació de la nació catalana.

BARCELONA, BARCELONA I BARCELONA....

2009-01-20T15:29:00.004+01:00

Després de tot el dia de sentir parlar dels premis Gaudí, que otorga l’acadèmia catalana del cinema. Ahir al vespre em vaig decidir a mirar la retransmissió que ens va oferir la televisió pública de Catalunya (la paguem entre tots els catalans!!) de l’esdeveniment.
La gala la feien en directe des del plató número 1 (ja va bé que amortitzin les instal·lacions i que no només es faci servir una vegada a l’any per fer la marató). La retransmissió va començar amb una part inicial on la Cristina Puig “col·laboradora del Club” i el Pol Marsà “col·laborador dels Matins” anaven entrevistant als artistes i persones relacionades en el món del cinema català, per donar-li una mica més de glamour a l’acte, que falta li feia (queda molt d’anar per casa llogar mitja dotzena de fotògrafs per simular la catifa vermella de Hollywood). En una d’aquestes entrevistes, l’actriu “barcelonina” Mercedes Sampietro (guanyadora del premi al millor curtmetratge, que ha estat filmat en dos dies!) va acabar l’entrevista dient: “els premis Gaudí de Barcelona”….uf…. això ja em va posar una mica a la defensiva, però la gota que va fer vesar el got va ser mitja hora més tard, quant van donar el premi a la millor musica original. Van pujar a recollir el premi els Julia y los Tellarini, que han fet la música de Vicky Cristina Barcelona. La sorpresa va ser meva quant la mateixa Julia va donar les gràcies pel premi rebut i va acabar amb un “Muchas gracias Barcelona!”, si que és comprensible que la noia no és autòctona i aquests conceptes se li poden confondre i més si viu a Barcelona on és molt fàcil confondre Catalunya amb Barcelona, però jo confiava plenament amb el Joel Joan i tota la seva comparsa per a que expliquessin tots aquests conceptes bàsics, al mundillo del cinemà en català.
Fins aquí va arribar la meva paciència, vaig agafar el comandament de la televisió i vaig donar per acabat la meva petita confiança en l’acadèmia “catalana” del cinema i tot el que li envolta.

Per cert, avui per la premsa m’he assabentat que el premi a la millor pel·lícula, el van donar a “El cant dels Ocells” que tant sols, s’ha ofert en tres sales de cinema a Barcelona (com no!) i que no l’han arribat a veure ni mil espectadors. Alguna cosa hi ha que no funciona al cinema en català i no sé si estem anant pel camí correcte.

PISTOLETES...

2009-01-14T16:29:00.003+01:00

Aquests dies s’està qüestionant en molts mitjans de comunicació si el senyor Saura, conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació del Govern havia o no d’anar darrera de la pancarta de la manifestació pro-palestina que es va fer dissabte passat a Barcelona. Jo, sincerament, opino, que se li està donant massa importància al tema i que des de l’oposició (i algun membre del govern també s’hi ha apuntat) s’està aprofitant el fet per desgastar, encara més, la figura del conseller.

La meva opinió del cas, es que en manifestacions d’aquest tipus, el senyor conseller hauria d’anar en peus de plom, pel fet de que ell representa. Si que és cert, que la lluita al territori de Gaza no és en igualtat de condicions i que Israel està “destrossant” el poble palestí, i sempre és més fàcil defensar al feble que al fort, i més quant només ens arriben imatges del costat palestí. Però, per altra banda no em d’oblidar que Hamas no deix de ser un grup terrorista i per lo tant, el senyor conseller no pot anar a una manifestació on proliferin els crits a favor d’aquest grup. No creieu que fets així no desprestigia i molt de cara a l'exterior la imatge dels mossos d’esquadra? ja que ell no deix de ser el màxim dirigent del cós. Que devien pensar els pobres mossos antiavalots que dissabte els tocava treballar quant veien el seu “jefe” a l’altre costat de carrer? Per tant, pensant-ho fredament, crec que el més ètic hauria estat que el senyor conseller s’hagués quedat al despatx pensant en la protecció dels seus ciutadans i no anar a la performance amb pistoletes de plàstic. A vegades, sembla que no ho tingui massa clar, que representa ser Conseller d’Interior d’un país.

Per últim se m’acut una segona lectura de la seva presència a la manifestació. No tindrà part de culpa de que anés darrera la pancarta, que en un futur no massa llunyà és molt possible que tota la massa de població immigrant pugui participar en uns comicis i que amb gestos d’aquest tipus es vulgui posar a la butxaca tota aquesta massa electoral?? malpensa que endevinaràs diuen...

124 HORES

2009-01-12T15:57:00.006+01:00

Avui us explico la iniciativa que ha tingut un perpinyanès per posar el seu granet de sorra en la defensa de la llengua catalana. Aquesta es caracteritza per ser força original i es per aquest motiu que avui molts mitjans de comunicació n’han fet ressò.

La iniciativa consta en que el proper dilluns dia 12 de Gener, Lluís Colet, natural de Perpinyà, intentarà recuperar el Rècord Guinnes del discurs més llarg, un discurs de 124 hores seguides. Colet, defensor de la llengua i la cultura a la Catalunya Nord, ja havia aconseguit el rècord anteriorment, amb discursos de 24 i 48 hores a l’entorn de Dalí. Però, es veu que un hindú li va prendre el rècord després de xerrar 120 hores i ara Colet vol recuperar el rècord amb un discurs de 124 hores.

Tal com ha declarat ell mateix, pensa parlar des del comte Guifrè fins a temes més actuals com el TGV, hores no en faltaran. El discurs es realitzarà a l'estació de tren de Perpinyà. El repte començarà el dilluns, 12 de gener a les 10 del matí, i la idea es finalitzar-lo el divendres, 17 de gener, a les 14h.

La intenció de Colet es la de cridar l’atenció sobre la realitat de la llengua catalana i honorar-la, recordem que el govern del senyor Sarkozy no hi ajuda massa, ja que per no fer no reconeix ni l’existència de la llengua catalana.

Des d’aquí, tant sols vull animar a qualsevol iniciativa per la defensa de la llengua catalana, cadascú de nosaltres hi podem posar el nostre granet de sorra i més en aquests temps, que els que parlem en català comencem a ser tractats com uns aborígens del territori català. I sinó només cal que donem un tomb pels carrers per veure que cada dia és mes difícil trobar gent que enraoni en català, no podem abaixar la guàrdia!!

Lluís Colet durant el darrer discurs, sobre Dalí, que va batre el Rècord Guiness.

NO HI EREM TOTS....

2009-01-07T10:23:00.004+01:00

Dissabte hi va haver el concert, ja anunciat del Josep Romeu i del Cesk Freixas al casal de Maspujols. Sincerament, crec que va ser tot un èxit i aquest fet ens anima a pensar i il·lusionar-nos ens nous projectes per al poble per anar-los fent realitat. Pas a pas.

A més a més, dissabte vaig tenir l'ocasió de conèixer al Jordi Sugranyes http://sugranyes.ppcc.cat/ , periodista musical, que des de fa forces anys es dedica a enregistrar la gran quantitat de concerts que es fan pel territori. Us penjo la videocrònica realitzada per ell mateix, que ens ha fet arribar, per a que podem tenir un petit record del concert.

Us adjunto, també la crònica del concert que apareix al blog del Cesk Freixas http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/118771

Ens va costar una mica trobar el Casal de Cultura de Maspujols. Queien gotes del cel i nosaltres vam quedar sorpresos a l'entrar a la sala, veure l'ambient que es respirava en la preparació del concert, i notar que, aquell, seria un dels últims concerts fins abans de l'estiu.Després de fer les proves de so, vam dirigir-nos al bar del Casal, on els més fanàtics van poder celebrar la victòria del Barça enmig d'un tiberi d'allò més espectacular. Vam sopar amb els i les organitzadores de l'acte, amb en Josep Romeu i companys i amics de Tarragona. Va ser molt sà poder posar en comú diverses maneres d'entendre i percebre la nova música d'autor, sobretot la de la vessant més reivindicativa i de protesta.Passades les onze de la nit, la sala del Casal començava a omplir-se. Mentre actuava en Josep Romeu, totes les cadires van quedar plenes i, pel cap baix, van aplegar-s'hi unes 200 persones. Molta, moltíssima gent, tenint en compte que Maspujols és un municipi amb poc més de 600 habitants. El cert és que van venir moltes persones de la comarca i del Camp en general, cosa que sempre reconforta, omple i engrandeix tot tipus de sentiment.Quan en Josep va acabar, vam pujar, amb en Víctor Nin a l'escenari. I la veritat és que la situació va poder descontrolar els nervis. Veure tanta gent, i amb la tensió acumulada pel concert del dia 18 de gener, va fer que tingués algunes petites llacunes i lapsus durant el concert. Però el cas és que va ser una actuació en la que ens vam sentir molt acompanyats, i això s'agraeix moltíssim. Després de repassar gran part de les cançons d'El camí cap a nosaltres, vam acabar l'actuació venent discos i samarretes a preus populars, o preus anticrisi, com dirien alguns.
Moltes gràcies a tothom que va acostar-s'hi; esperem poder tornar ben aviat a Maspujols! :)

CESK FREIXAS A MASPUJOLS

2008-12-24T11:53:00.002+01:00

AMB PEATGES O SENSE, BON NADAL!

2008-12-23T09:59:00.005+01:00

Avui surt a la premsa que el preu dels peatges de les autopistes per a l’any vinent pujaran per damunt de l’IPC. La veritat es que em sobta i molt, ja que pel que diuen els entesos el 2009 encara serà pitjor que enguany i la crisis afectarà a moltes més famílies. Sincerament, jo crec que el Govern hauria de donar un petit suport a la ciutadania, al menys mantenint els preus. La primera reacció es pensar que deuen pujar el preu perquè així animaran a la població a fer un major ús del transport públic, però es que això tampoc és cert, ja que fa quinze dies que va quedar palès que el transport públic també s’incrementaria per damunt de l’IPC, per tant, com sempre, l’únic motiu que hi ha darrera és el factor recaptatori. Paciència! qui s’enrecorda de la campanya d’ERC, ara fa deu anys, en govern convergent, quant movien cel i terra per aconseguir una Catalunya sense peatges. Jo, encara recordo el senyor Carod, fent-se fotos pels peatges....aishs, quants tombs que dóna la vida!!

Però bé, no patiu, que diumenge 28, un any més tornarà haver la “charlotada” al Camp Nou (ja veurem quants “internacionals” aniran convocats amb la selecció catalana, ja tinc ganes de veure la convocatòria, quants d’ells cauran per lesions inesperades o problemes personals?). Aquest partits crec que van tenir una gran utilitat al seu dia, per a crear un caliu dins de la ciutadania per a moure el cotarro per a que Catalunya pogués arribar algun dia a competir en les competicions internacionals. Però, bé, a dia d’avui crec que ja fan més mal que bé, ja que ens confirma el que molts pensem; que els anys van passant i el tema no avança i ens hem de conformar amb tot un partidàs entre Catalunya i Colòmbia. Perdó, m’equivoco, si que avança, que ja disposem de la Federació Catalana de Korfbal!!

En fi, qui anys passa anys empeny. Aconsello, al menys jo ho faré, aquests dies deixar de banda tots els problemes que ens afecten i aprofitem-los plenament per estar més amb els nostres i així el 2009 el començarem amb les piles carregades!

Gràcies a tots per perdre temps de la vostra vida llegint aquest modest blog i tant sols, desitjar-vos un bon Nadal i bones festes!

Gràcies!

A POC A POC I BONA LLETRA

2008-12-18T16:07:00.002+01:00

Aquest dimarts Microsoft va anunciar el llançament en llengua catalana dels seus serveis de Windows Live, en el que es troba el popular i mundialment conegut sistema de missatgeria instàntania Messenger. Doncs si, des de dimarts ja és possible descarregar-se el messenger en català i això no és tot, no s'acaben aquí les bones notícies. Es veu que a partir del febrer ja podrem disposar del Hotmail en català, poc a poc i bona lletra.

PRIMERA INNOCENTADA

2008-12-16T12:20:00.005+01:00

Ahir al vespre estava mirant les notícies de la tv3 i vaig sentir que modificarien els límits de velocitat actuals de l’àrea metropolitana. Sincerament, el primer que vaig pensar, era que després d’un temps havien comprovat que disminuir el límit de velocitat fins a 80 km/h no havia servit de res i que havien decidit rectificar. Doncs no, sinó vols caldo dues tasses, es veu que depenen de la congestió, la meteorologia, la contaminació o els accidents, aquesta velocitat podrà ser disminuïda fins a 40 km/h.

La meva reacció, va ser automàtica, el primer que vaig fer va ser anar a la cuina a mirar el calendari del sindicat que hi ha penjat darrera la porta, per veure si es que anava confós i poder ja estàvem als Sants Innocents, però no, sinó vaig errat encara hem de passar el Nadal per a que sigui temps d’innocentades....

Fora conyes, on arribarem?que volen?que tornem a treure les tartanes? És lògic que el ciutadans reaccionem amb una certa incredulitat davant d’aquestes mesures del Servei Català del Trànsit i més quant sents a dir per la premsa que el govern té una previsió de recaudar 93 milions d’euros l'any vinent. Per què el primer afectat de la “defensa del medi ambient” sempre acaba sent la butxaca del contribuent? Per què a les nits quant no hi ha tant de trànsit o els dies que bufa seré i la contaminació es dispersa ràpidament no incrementen les velocitats als límits anteriors?

En fi, santa paciència, i endavant amb l’intervencionisme per part d’aquest govern progressista que hem triat. De fet, pensant-ho fredament, per dos camins a l’any que vaig a la “capital” de l’estat, crec que podre prendre paciència. Tot i que, quant hi vaig em dóna la sensació que m’estan fotent el pèl fent-me anar a 80 km/h per una carretera de quatre carrils i, en canvi, ningú em diu res per anar a la mateixa velocitat de l’”empalme” fins a Maspujols per una carretera plena de revolts, sense vorals, amb ciclistes, tractors i amb una mica de sort encara et trobes el Juanito caminant per la cuneta, per tant, penso... ja s’ho faran! I sinó perquè hi anaven a can fanga!

NO ÉS ESPANYA I PUNT!

2008-12-12T12:32:00.003+01:00

El PNB, EA, EB i EHAK han tirat per terra la iniciativa del PP (el PSE també s’hi ha sumat a la petició) que sol·licitava que després de trenta anys la Vuelta Ciclista a Espanya tornés a passar per Euskal Herria. L’argument esgrimit pel Partit Nacionalista i Eusko Alkartasuna ha estat breu i concís “Euskadi no és Espanya”, clar i català! Com ha de ser!!