dijous, desembre 10, 2009
Diumenge, toca votar.
520 euros per poder votar
A hores d'ara, són més de mil -1.016 exactament- els santcugatencs que ja han votat anticipadament en la consulta del 13-D sobre la independència. Entre aquests mil, però, no hi és en Jan Monells, un noi de divuit anys que està estudiant a Califòrnia i que intentava votar per correu. I és que davant la impossibilitat de certificar-ne l'autenticitat, aquesta opció de vot ha estat substituïda pel vot anticipat que, com és lògic, afavoreix els residents al municipi i perjudica els qui, com en Jan, viuen en un altre país. Però ell, que és un noi que no es dóna per vençut fàcilment, no està disposat a deixar passar l'oportunitat de votar per primer cop a la seva vida i de fer-ho, a més, en un referèndum sobre la independència de Catalunya. La prova és que, havent trobat un vol relativament barat entre Los Angeles i Barcelona -520 euros-, està disposat a apallissar-se amb un munt d'hores d'avió partint de la capital californiana el dissabte 12, arribant a la capital catalana el diumenge 13 i retornant als Estats Units el dilluns 14. L'únic problema és que, malgrat que el seu pare, Ariel Monells i Hernández, veí de Valldoreix, li'n dóna una part, en Jan no té prou diners per pagar-se el viatge. Per això, empès per la il·lusió de votar, ha decidit fer una crida a aquells catalans que, solidaris amb la seva il·lusió, vulguin ajudar-lo a realitzar-la mitjançant una petita aportació a aquest número de compte de Caixa Catalunya: 2013 0295 73 0200680994
En Jan, que posa a disposició dels interessats un telèfon de contacte autoritzat amb el seu pare (687 550 530), recomana a tota persona que hi faci una aportació que no s'oblidi de deixar-hi un remitent per tal que, en cas d'assolir-se la xifra de 520 euros, els diners sobrants puguin ser-li tornats. Ara, per tant, ja només cal esperar que hi hagi diversos catalans que, identificant-se amb el noble l'anhel que el mou, estiguin disposats a materialitzar el somni d'en Jan. El seu pare ens diu això: "Com a pare, em sento orgullós del meu fill i penso que hi haurà catalans que estaran contents d'ajudar-lo a fer sentir amb el seu vot la voluntat del nostre poble".
Víctor Alexandre
A hores d'ara, són més de mil -1.016 exactament- els santcugatencs que ja han votat anticipadament en la consulta del 13-D sobre la independència. Entre aquests mil, però, no hi és en Jan Monells, un noi de divuit anys que està estudiant a Califòrnia i que intentava votar per correu. I és que davant la impossibilitat de certificar-ne l'autenticitat, aquesta opció de vot ha estat substituïda pel vot anticipat que, com és lògic, afavoreix els residents al municipi i perjudica els qui, com en Jan, viuen en un altre país. Però ell, que és un noi que no es dóna per vençut fàcilment, no està disposat a deixar passar l'oportunitat de votar per primer cop a la seva vida i de fer-ho, a més, en un referèndum sobre la independència de Catalunya. La prova és que, havent trobat un vol relativament barat entre Los Angeles i Barcelona -520 euros-, està disposat a apallissar-se amb un munt d'hores d'avió partint de la capital californiana el dissabte 12, arribant a la capital catalana el diumenge 13 i retornant als Estats Units el dilluns 14. L'únic problema és que, malgrat que el seu pare, Ariel Monells i Hernández, veí de Valldoreix, li'n dóna una part, en Jan no té prou diners per pagar-se el viatge. Per això, empès per la il·lusió de votar, ha decidit fer una crida a aquells catalans que, solidaris amb la seva il·lusió, vulguin ajudar-lo a realitzar-la mitjançant una petita aportació a aquest número de compte de Caixa Catalunya: 2013 0295 73 0200680994
En Jan, que posa a disposició dels interessats un telèfon de contacte autoritzat amb el seu pare (687 550 530), recomana a tota persona que hi faci una aportació que no s'oblidi de deixar-hi un remitent per tal que, en cas d'assolir-se la xifra de 520 euros, els diners sobrants puguin ser-li tornats. Ara, per tant, ja només cal esperar que hi hagi diversos catalans que, identificant-se amb el noble l'anhel que el mou, estiguin disposats a materialitzar el somni d'en Jan. El seu pare ens diu això: "Com a pare, em sento orgullós del meu fill i penso que hi haurà catalans que estaran contents d'ajudar-lo a fer sentir amb el seu vot la voluntat del nostre poble".
Víctor Alexandre
divendres, desembre 04, 2009
Les vergonyes del futbol
Ahir a Viena es va poder veure un espectacle del tot vergonyós. El que havia de ser un acte esportiu, va acabar essent uns fets lamentables que van amenaçar la suspensió del partit entre l’Austria i l’Athletic. I el que és pitjor, va perillar la integritat dels futbolistes i seguidors bascos. Els protagonistes dels fets, els seguidors radicals de l’equip austríac, d’ideologia neonazi.
Fora al camp, abans de l’inici del partit, ja hi va haver alguns aficionats de l’Athletic que van ser amenaçats i agredits. Però, el més fort va arribar a l’estadi Franz Horr. Des d’un bon començament es va veure una grada plena de bengales, pancartes i banderes variades (alguna”rojigualda”amb el gallinot), inclús un cartell on es podia llegir “Viva Franco” i tot de simbologies neonazis. Des d’aquí, vull denunciar a tots aquests energúmens, a la directiva del club vienès per permetre aquest espectacle a les grades del seu estadi i a la policia local vienesa per permetre que hi hagi concentracions de grups d’ideologia ultradretana a la ciutat coincidint amb el partit de l’Athletic. Els mitjans estan comentant que hi havia més de 200 seguidors de la Lazio (club italià conegut per la ideologia neonazi dels seus ultres) concentrats a Viena aquest dia, esperant rebre com “es mereix” a l’equip basc.
Amb aquest escenari, va acabar passant el que era inevitable. Suspensió del partit durant uns minuts pel fum provocat per les bengales. Llançament d’objectes al camp. Invasió del terreny de joc per part dels ultres situats darrera la porteria de Gorka Iraizoz, davant la impotència dels escassos responsables de seguretat. La situació perillava tant que els jugadors i àrbitres es van haver de retirar als vestidors. Totalment lamentable.
Després de 20 minuts es va poder controlar la situació i l’Athletic va fer callar als ultres amb un “txitxarro” de Llorent. Victòria contundent , 0 a 3 i cap a Euskadi falta gent!
dimecres, desembre 02, 2009
dimarts, desembre 01, 2009
Federació Catalana de Futbol
Avui el post del blog m’ho he fet venir i l’he buscat que tingués alguna relació amb el futbol. Així sense que es notés tant podria treure la notícia d’aquest cap de setmana. La U.E.Maspujols després de dotze jornades ha aconseguit la seva primera victòria, esperem i confiem que no sigui un fet aïllat i que a partir d’ara els resultats ja tornin a ser més positius. Comentar també que la victòria ha coincidit amb la segona victòria consecutiva de l’equip de futbol sala femení, una felicitació també per a elles des d’aquí.
Tornant al tema. Avui he volgut aprofitar el blog per a denunciar un fet que ja fa anys que s’està donant. Aquest fet és el tracte que rep la llengua catalana, la nostra, per part de la Federació Catalana de Futbol.
Per exemple, no és normal que al telèfon de la delegació de Tarragona de la FCF t’atenguin en llengua castellana i no canviïn de registre per molt que tu t’expressis en català, aquest fet, no és cosa d’un dia, ja fa uns anys que s’està donant tot i les queixes.
Un altre exemple, aquesta setmana els clubs hem rebut una notificació, on ens obliguen als clubs que tinguem jugadors estrangers, a que aquests omplin un document. Aquest document (veure imatge) està redactat en català, amb algunes faltes ortogràfiques. Però bé, suposo que amb els calers que es gastaran amb el Cruyff, per a que faci de seleccionador ja no en quedaran per a contractar un corrector. Però, el més fort del cas, és que la part que ha d’omplir el jugador estranger en qüestió, estigui redactada en castellà. Com si les persones estrangeres no haguessin d’entendre el castellà, lamentable! El català es fomenta amb el dia a dia i no fent un partit de costellada una vegada a l’any contra una selecció internacional. M’agradaria saber quants calers s’emportaran els argentins per la patxanga del dia 22 i el cost que ens suposarà aquest partit. Això si, les fitxes i sancions dels clubs modestos com el nostre, que també som de la FCF, cada any són més cares i cada any ens ho fan més complicat per a que un poble com Maspujols pugui disposar d’un club de futbol, per a que els més joves del municipi puguin fer una mica d’esport. Vergonyós el tracte de la Federació Catalana de Futbol cap a la nostra llengua i el nostre país. Abans d’aconseguir la selecció catalana hi ha molta feina per fer, el que passa és que aquesta feina no omple diaris ni telenotícies i sempre fa més mandra de fer.
dilluns, novembre 30, 2009
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
